Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
19/03/2024 04:26:24

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Jardins del Palau Falguera

Jardins del Palau Falguera

Els jardins del Palau Falguera daten del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat. Algunes fonts històriques mencionen l'estada al Palau Falguera del rei Felip V, a principis del segle XVIII. Fins a l'any 1988, aquest conjunt històric va ser propietat del marquès de Castellbell, descendent de Jaume Falguera.

L'any 1995 la finca, que actualment la formen un palau de 2.800 m² i els jardins, que tenen una extensió d'1,5 hectàrees, la va adquirir l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per convertir-la en un parc públic.

En aquest espai els plataners de grans dimensions tenen una predominança destacable, però també trobem altres espècies vegetals com el margalló (endèmic de la regió mediterrània), acàcies roses, palmeres datileres, rosers, teixos, lledoners o alzines.

Els jardins compten amb àmplies zones de gespa, bancs, camins, així com una zona infantil per gaudir amb plenitud de l’indret.

L'edifici del Palau acull diversos serveis municipals, així com l'Escola Municipal de Música. A més, des de l'any 2006 és la seu de l'Exposició Nacional de Roses.

Vols fer activitats al parc?

Dibuix - jardins del Palau Falguera

Horari

  • Hivern: De 9 a 21 h.
  • Estiu (15 juny - 15 setembre): De 9 a 21:30 h

Normes d'ús

Icona representativa de la primera norma d'ús Porteu el gos lligat
Icona representativa de la segona norma d'ús Recolliu les deposicions dels gossos
 
Icona representativa de la tercera norma d'ús Utilitzeu les papereres
Icona representativa de la quarta norma d'ús Respecteu la natura
 

No és permès

Icona representativa de la primera prohibició Fer soroll
Icona representativa de la segona prohibició Fer foc
 
Icona representativa de la tercera prohibició Collir flors
Icona representativa de la quarta prohibició Donar menjar als animals
 

Fauna

Imatge descriptiva d'una Garsa Garsa Pica pica

  • Originària de casa nostra. És el símbol festiu de la Festa de Tardor.
  • Fa el niu a les parts més altes dels arbres per protegir-se dels depredadors terrestres.
  • Per passar desapercebuda, fa una tapa amb branquetes quan està covant els ous.

 

 

Imatge descriptiva d'una Cotorreta de pit gris

Cotorreta de pit gris Myopsitta monachus

  • Originària de Sud-Amèrica.
  • És un ocell molt sorollós que ha colonitzat palmeres.
  • Fa grans nius en forma de colònies.
  • Menja dàtils i insectes.

 

 

Imatge descriptiva d'un Abellerol Abellerol Merops apister

  • Família originària de zones càlides, tropicals.
  • Passa l’hivern a les sabanes africanes i a l’abril retorna a Europa.
  • S’alimenta exclusivament d’insectes voladors (abelles, vespes i espiadimonis).

 

 

Imatge descriptiva d'una Cotorra de Kramer

Cotorra de Kramer Psitacula krameri

  • Originària d’Àfrica i Àsia.
  • Tolera bé les baixes temperatures.
  • No fa nius sinó que aprofita els forats dels arbres.
  • Menja fruites, baies, llavors i brots tendres.

 

 

Flora

 

Imatge descriptiva d'una fulla de plataner

Plataner Platanus Hispanica

  • És un arbre de gran creixement i longevitat, que proveeix de refrescant ombra.
  • El tronc adquireix diverses tonalitats en despendre’s part de l’escorça.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de xiprer

Xiprer Cupresus sempervirens

  • És una conífera de gran alçària, típica de zones càlides i temperades.
  • Molt utilitzat als cementiris des de l’època dels romans.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de còcul

Còcul Cocculus laurifolius

  • Originari del Japó i la Xina, és un arbre de grandària mitjana, amb flors de color blanc amb punts grocs.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de margalló

Margalló Chamaerops humilis

  • Arbre endèmic de l’àrea mediterrània, que s’utilitza per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Els seus fruits són comestibles.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla d'alzina

Alzina Quercus ilex

  • Arbre mediterrani força abundant en els nostres boscos.
  • Algunes varietats proveeixen de l’apreciat suro i el seu fruit, l’aglà, és un aliment apreciat per a l’engreix del porc.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Gingko

Gingko Gingko biloba

  • Originari de la Xina i el Japó, actualment no es reprodueix en estat salvatge.
  • Se l’anomena l’arbre de la pau, perquè va sobreviure a l’explosió d’Hiroshima de 1945. Pot viure més de mil anys.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de pitosporo

Pitosporo Phitosporum tobira

  • Originari de la Xina Oriental, el Sud del Japó i el Sud de Corea.
  • S’utilitza per a usos ornamentals. És molt resistent a la contaminació.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de teix

Teix Taxus baccata

  • És una conífera originària de l’Europa occidental, Àfrica i el nord de l’Iran.
  • La seva fusta és molt apreciada pels ebenistes.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de palmera canària

Palmera canària Phoenix canariensis

  • Originària de les illes Canàries, ara és una palmera decorativa.
  • Antigament se n’aprofitava tot, inclosos els fruits, que no són tan saborosos com els dàtils, fins i tot el prat dels ramells de les flors per a l’elaboració d’escombres.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de washingtonia

Washingtonia Washingtonia sp.

  • Palmera originària del sud-est dels Estats Units, on les seves fulles s’usaven als enterraments.
  • Actualment es cultiva com a planta ornamental, i no tolera massa bé el fred ni la humitat.

 

 

Veure situació al plànol

Salta a la part superior