Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

21/04/2018 03:34:46

Idioma

Identificació

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Jardins de la Torre del Roser

Jardins de la Torre del Roser

Els jardins de la Torre del Roser es troben situats en el centre de la ciutat. La seva construcció és relativament moderna i està molt vinculada a la història de la línea del ferrocarril entre Barcelona i Martorell de mitjans del segle XIX. La finca, que té una extensió de 0,5 hectàrees, està situada davant de l'estació del tren. En l'any 1984 l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va adquirir l'edifici de la Torre del Roser i els seus jardins.

Als seus jardins podem observar espècies vegetals com el margalló, palmera datilera, pins, lledoners i una zona de rosers tocant amb l’àrea infantil. Destaca l’espectacular Eritrina de flors tubulars taronges, exòtica i molt singular.

En els jardins està el conjunt escultòric Matèria Gris, obra de l'artista santfeliuenc Lluís Sans.

 

Dibuix - Jardins de la Torre del Roser

Normes d'ús

Icona representativa de la primera norma d'ús Porteu el gos lligat
Icona representativa de la segona norma d'ús Recolliu les deposicions dels gossos
 
Icona representativa de la tercera norma d'ús Utilitzeu les papereres
Icona representativa de la quarta norma d'ús Respecteu la natura
 

No és permès

Icona representativa de la primera prohibició Fer soroll
Icona representativa de la segona prohibició Fer foc
 
Icona representativa de la tercera prohibició Collir flors
Icona representativa de la quarta prohibició Donar menjar als animals
 

Fauna

Imatge descriptiva d'una Garsa Garsa
Pica pica

  • Originària de casa nostra. És el símbol festiu de la Festa de Tardor.
  • En aquest parc descansa i s’alimenta, trobant-hi altre tipus de recursos que l’ajuden a completar el seu ampli ventall d’aliments.

 

 

 

Imatge descriptiva d'un Tudó

Tudó
Columba palumbus

  • Originari dels boscos europeus, s’està desplaçant cap a ambients més humanitzats, on li resulta més fàcil cercar menjar i fugir de certs depredadors.
  • S’alimenta de fruits, llavors i glans.

 

 

 

Imatge descriptiva d'un Pitroig Pitroig
Erithacus rubecula

  • Originari dels boscos humits centreeuropeus.
  • Alimenta els pollets amb insectes, però la resta de l’any menja petits fruits i baies.
  • Molt característic el color taronja del pit, que presenta la majoria de l’any.
  • Ocell molt confiat i tafaner. Cerca petits insectes a qualsevol punt on detecti terra remenada.

 

 

Imatge descriptiva d'una Mallerenga carbonera

Mallerenga carbonera
Parus major

  • Originària de casa nostra.
  • Gran consumidora d’insectes i a l’hivern de menjars rics en greixos.
  • El més gran de les mallerengues, espècies que ocupen les caixes-niu que es col·loquen als arbres. La franja negra que travessa les seves parts frontals li dona nom i ajuda a diferenciar-la de la resta de mallerengues.

 

 

Imatge descriptiva d'una Merla Merla
Turdus merula

  • Present a tota Europa.
  • Gran depredadora de cucs de terra.
  • És responsable sovint dels cants que ens desperten a mitja nit, una adaptació a poder ser escoltats enmig d’ambients amb tant de soroll. Mascle de color negre i bec groc vers femella marronosa.

 

 

Imatge descriptiva d'un Tallarol cap negre

Tallarol cap negre
Sylvia melanocephala

  • Exclusiu dels països de la llera del Mediterrani. A l’estiu s’alimenta d’insectes, fora d’aquesta època és un gran consumidor de fruits i baies.
  • Un dels ocells mediterranis per excel·lència, sempre lligat als matolls típics del nostre clima.
  • Molt difícil d’observar pel seu caràcter tan amagadís, encara que es detecta ràpidament si es coneixen les veus que emet.

 

 

Flora

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Pi blanc

Pi blanc
Pinnus halepensis

  • Té l’escorça de color gris clar, d’aquí el seu nom. És de ràpid creixement.
  • La seva fusta es destina a l’elaboració de cel·lulosa.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Palmera canària

Palmera canària
Phoenix canariensis

  • Originària de les illes Canàries, ara és una palmera decorativa.
  • Antigament se n’aprofitava tot, inclosos els fruits, que no són tan saborosos com els dàtils, fins i tot el prat dels ramells de les flors per a l’elaboració d’escombres.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de margalló

Margalló
Chamaerops humilis

  • Arbre endèmic de l’àrea mediterrània, que s’utilitza per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Els seus fruits són comestibles.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Palmera datilera

Palmera datilera
Phoenix dactilífera

  • Espècie molt resistent i adaptable a diferents tipus de sòl. Molt apreciada pels seus ensucrats fruits, els dàtils.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Lledoner

Lledoner
Celtis australis

  • Arbre molt vigorós i longeu de copa esfèrica, antigament molt preuat per fer eines.
  • Els seus fruits, els lledons, s’utilitzen per fer melmelades.

 

 

Imatge descriptiva d'una fulla de Washingtonia

Washingtonia
Washingtonia sp.

  • Palmera originària del sud-est dels Estats Units, on les seves fulles s’usaven als enterraments.
  • Actualment es cultiva com a planta ornamental, i no tolera massa bé el fred ni la humitat.

 

 

12
 
 
Link to ObjectExecute action