Durant l'època moderna Sant Feliu va continuar sent un poble de pagès sotmès al règim senyorial. Però durant aquests segles va créixer demogràficament a partir de l'arribada de població procedent de França -segles XVI i XVII- i, urbanísticament, com a conseqüència de la construcció de moltes cases al camí ral (actual carrer de Falguera) -durant els segles XVI i XVII- i de l'aleshores nou traçat de la carretera -durant el set-cents.
Nous grups de la burgesia barcelonina van invertir en l'adquisició de propietats a Sant Feliu i les van explotar amb un caràcter més marcadament capitalista. En són exemple els Falguera -segle XVII-, els Gònima i els Armenteres -segle XVIII. També durant l'època moderna es van consolidar les formes d'organització col·lectiva, a partir del naixement del govern municipal i de la creació de la parròquia (1524).
Aquest període va ser molt convuls per raó de les diferents guerres que van afectar la vila -Guerra dels Segadors i Guerra de Successió- i pel malestar social -bandolerisme, processos de bruixeria, revolta dels Gorretes. La vila va ser saquejada diverses vegades.