
| La majoria de pobles i ciutats de la comarca del Baix Llobregat experimenten al tombant del segle XX un canvi substancial; es pot afirmar que és ara quan el creixement econòmic i urbà que en són el motor principal actua en la transformació del paisatge per esdevenir, aquest, marcadament urbà. Un paisatge que durant llargs períodes, fins i tot, durant segles, havia mantingut la mateixa fesomia es veurà afectat i, en bona part, això serà degut a l'increment de nous eixos de comunicació i, a la vegada, d'un creixement demogràfic. |
Sant Feliu de Llobregat, denominada, en temps de la segona República, "Roses del Llobregat", es troba només a uns 10 km de la gran capital, Barcelona. Per tant, la proximitat amb la mateixa juga un paper primordial de flux, d'intercanvi, d'interrelació amb ella i, a la vegada, amb les poblacions del seu voltant. L'arribada de la línia fèrria de Barcelona a Tarragona, el 1854, i la implantació d'indústries afavoreixen que hi hagi un creixement de població: el 1900 té ja 3314 habitants i el 1920 compta amb 4406 habitants. | 
|