Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

14/12/2017 14:01:34

Idioma

Identificació

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Menú superior

Menú principal

2.2

Contingut de la pàgina

 
 
 març
2012
Pla Jove, 2012-2016, de Sant Feliu de Llobregat
 
 
 
2a Part: Apunts teòrics i jurídics de les polítiques de joventut
 
2.2 Les Lleis que regulen les polítiques de joventut
 

Llei de Polítiques de Joventut

A Catalunya el marc jurídic que acaba de regular recentment la competència exclusiva de la Generalitat en termes de joventut és La llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut (LPJ). Si bé aquesta exclusivitat existeix des de l'Estatut de1979 (art. 9.26) a títol merament enunciatiu i, fins i tot, a partir del 2000,es va disposar del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat 2000- 2010) com a instrument estratègic d'ordenació i planificació, encara faltava regular dita competència en una llei.

La LPJ fa dues conceptualitzacions en relació a la joventut. La primera de caràcter teòric conceptua les persones joves com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos formatius, d'inserció laboral i d'emancipació domiciliària, de les quals es deriven unes identitats i actituds similars. Tot i la seva aparent homogeneïtat, la diversitat i les desigualtats socials fan que no hi hagi una joventut sinó diverses. Malgrat això, les persones joves incorporen la circumstància comuna de trobar-se subjectes a desigualtats per raó de l'edat. Conformen un col·lectiu que es defineix, entre d'altres, per unes circumstàncies que li dificulten el ple exercici de la ciutadania, i és per això que té la necessitat de veure garantit l'accés als recursos socials, polítics, econòmics i culturals necessaris per a exercir aquesta ciutadania.

La segona conceptualització, de caràcter pràctic/administratiu, estableix un tram d'edat de referència per definir a les persones joves. Vinculant les polítiques de joventut principalment a garantir que els joves puguin definir i construir el seu propi projecte de vida i participar en els projectes col·lectius (finalitat última de la LPJ), es fixa aquest tram d'edat a partir dels 16 anys. Es recull aquesta edat inicial perquè suposa coincidir amb l'edat civil d'emancipació, l'edat en què es poden incorporar al món laboral i començar a triar itineraris formatius de manera voluntària, i l'edat en què una persona abandona l'ensenyament obligatori.

És per això que aquest concepte administratiu de joves opta per establir el tram d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat dels casos en què calgui establir altres edats de referència, amb la finalitat d'aplicar polítiques de joventut concretes.

Ara bé, cal tenir en compte que, perquè les persones joves puguin construir amb garanties el seu propi projecte de vida, cal atendre a les implicacions derivades de determinades trajectòries de vida. En aquest sentit, cal posar de manifest que la trajectòria de vida d'una persona no s'inicia en un moment determinat o en una edat determinada. Certs patrons de comportament o certes implicacions vinculades a la cohesió social determinen, des de l'adolescència, les trajectòries futures en la joventut. La joventut no és un període que comenci de zero quan s'arriba a una determinada edat de partida i, sovint, intervenir d'una manera integral en matèria de joventut voldrà dir treballar amb franges d'edat més pròpies de l'adolescència.

En relació a la definició operativa de joventut el PNJCat 2010-2020 la deixa oberta sense marcar edats per a les franges superiors i inferiors per a quan les circumstàncies de les polítiques en determinats àmbits requereixin modificar aquestes edats. De manera literal, el PNJCat 2010-2020 mantindrà la referència de 16 a 29 anys, tot i que deixa oberta aquesta definició operativa perquè sigui dins de cada política i/o programa concret on es defineixin els límits d'edat que més s'adeqüin a les necessitats de la seva intervenció.

En relació a la positivització dels continguts es pot dir, de manera resumida, que la LPJ emfatitza que els poders públics de Catalunya han de promoure actuacions orientades a: afavorir l'emancipació, facilitar la formació i accés al món laboral, garantir la igualtat de condicions per a l'accés a l'habitatge, promoure la salut i els hàbits saludables, fomentar la participació i l'associacionisme, facilitar l'accés a la cultura i a la seva producció, defensar i fomentar la llengua i la cultura del país en general i com a eina d'integració dels joves nouvinguts en particular, fomentar la integració social de joves amb discapacitat i dels col·lectius amb risc d'exclusió, dur a terme actuacions encaminades a evitar relacions abusives, fomentar la mobilitat dels joves.

Els 3 principis rectors de les polítiques de joventut són segons la Llei: la integralitat, la transversalitat i la territorialitat. Referent a la integralitat, les polítiques de joventut han de respondre a una perspectiva que interrelacioni els diversos àmbits de la vida del jove, i que s'articuli sobre la base de plantejament de xarxa i coordinació transversal. En relació a la transversalitat, han d'incorporar les diferents escales territorials d'actuació, les diferents òptiques de treball sectorial, i les dinàmiques associatives i comunitàries pròpies de les persones joves, promovent el treball coordinat entre els departaments, institucions, entitats i agents que intervenen en polítiques de joventut. I pel que fa a la territorialitat s'ha de garantir l'equitat entre els diferents àmbits territorials a partir de la pròpia realitat.

Els principis d'actuació que han de seguir els poders públics són, d'acord amb la LPJ: la universalitat, la igualtat d'oportunitats, l'atenció a la diversitat, la participació, la corresponsabilitat, la innovació i l'aprenentatge social, la proximitat, la descentralització i la desconcentració, el interès juvenil, l'eficàcia, l'eficiència i la gestió responsable, la coordinació, la cooperació i la planificació.

Pla Nacional de Joventut de Catalunya

El PNJCat es defineix com a pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té la finalitat d'assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local. A més a més és el instrument que determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut a Catalunya, i l'aplicació preferent per part de les administracions públiques Catalanes en el exercici de les seves funcions, en tot allò que pugui afectar directament les persones joves.

El PNJCat 2010-2020 pretén com a utopia (en el sentit de visió horitzó) arribar a:

  • Una societat on els i les joves puguin desenvolupar els seus projectes de vida i les seves expectatives (educatives, culturals, laborals, familiars…)
  • Una societat socialment més justa, on l'origen social no determini les expectatives i les possibilitats a l'hora de desenvolupar el projecte de vida.
  • Una societat on la joventut s'impliqui i tingui un paper protagonista en el desenvolupament del seu entorn.

Els 2 aspectes fonamentals que configuren la missió última del PNJCAT 2010-2020 són:

1) Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida.

2) Apoderar al jove com a agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadà en el conjunt de la societat, oferint espais per a la seva participació en la presa de decisions, així com oportunitats per donar rellevància a la seva visió del món.

Els 7 reptes que el PNJCAT 2010-2020 vol donar resposta són:

- REPTE 1: Aconseguir l'èxit en la trajectòria educativa de les persones joves.

- REPTE 2: Aconseguir l'èxit en la trajectòria laboral de les persones joves.

- REPTE 3: Aconseguir l'èxit en transició domiciliària de les persones joves.

- REPTE 4: Promoure una vida saludable de les persones joves.

- REPTE 5: Avançar cap a l'autonomia, el desenvolupament personal i la participació en allò col·lectiu de les persones joves.

- REPTE 6: Universalitzar la cultura entre la població juvenil: treballar perquè l'oferta cultural respongui als objectius educatius i socialment cohesionadors.

- REPTE 7: Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i innovadora en les formes d'organització col·lectiva.

Els principis rectors del PNJCAT 2010-2020 que hauran d'orientar el disseny, la implementació i l'avaluació de les polítiques de joventut són: la participació, la transformació, la integralitat i la qualitat.

 

<< anterior 

 

Menú de xarxes socials

  • Facebook
  • Twitter
  • Blocs
  • Youtube
  • Flickr
  • Linkedin
  • Instagram

Menú de contactes

  • Plaça de la Vila, 1
  • 08980 Sant Feliu de Llobregat
  • Tel. 93 685 80 00
  • ajuntament@santfeliu.cat

Menú inferior central

Link to ObjectExecute action