El 15 de juny l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Juan Antonio Vázquez; la ministra de Foment, Magdalena Álvarez; i el conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, van signar a Madrid el protocol d’acord que concreta el finançament de l’obra per dur a terme el soterrament de les vies del tren a Sant Feliu. Aquest conveni permet donar cobertura econòmica a una aspiració històrica del municipi després de més de 25 anys de reivindicació política i ciutadana. Abans que acabi aquest any, es portarà a terme la redacció del projecte i la seva adjudicació. Es preveu que les obres del soterrament començaran a finals de l’any 2007 i tindran una durada de tres anys. Així, es calcula que l'any 2011 Sant Feliu deixarà de ser una ciutat dividida. A partir d’aleshores es procedirà a la reurbanització de la superfície, que afectarà uns 40.000 m2.

El soterrament de les vies constitueix la transformació urbana més important que es realitzar a Sant Feliu de Llobregat en els propers anys. A banda de crear una avinguda d’1,3 km de llarg amb una amplada de 40 metres, el soterrament resoldrà el greu problema de seguretat que té la ciutat en el pas a nivell. També permetrà posar fi a la contaminació acústica i ambiental i a les dificultats que causen les vies del tren en la mobilitat de les persones i vehicles i en la cohesió social de la ciutat.

Sant Feliu de Llobregat, una ciutat dividida

El traçat ferroviari a Sant Feliu és molt singular en termes de relleu i de posició urbana. El tren passa pel mig, pràcticament a peu pla en tot el seu recorregut per la ciutat sense salts topogràfics entre ambdós costats. La traça del ferrocarril, que ocupa una posició central en el teixit urbà del municipi, té un paper de tall i barrera. Aquestes circumstàncies fan que a Sant Feliu el ferrocarril sigui un element més perillós que a la resta de municipis del vessant esquerre del Llobregat. Aquesta situació d'excepcionalitat, juntament amb la clara determinació dels seus ciutadans, ha fet de Sant Feliu un cas singular.

La línia ferroviària divideix la ciutat en dos nuclis ben diferenciats. El nucli de la part de Collserola és on es concentra la major part de la població, més d'un 60% dels gairebé 43.000 habitants; i el nucli de la part del riu Llobregat compta amb la majoria dels equipaments i centres educatius. Aquest fet provoca que necessàriament es produeixi un trànsit de vianants i de vehicles entre ambdues parts de la ciutat.

Una de les principals raons per procedir al soterrament de la via de tren és l'elevada perillositat que comporta el creuament del pas a nivell per als ciutadans i ciutadanes, com ho demostren els nombrosos accidents mortals que s'han produït a Sant Feliu al llarg de la història. Un dels col·lectius més afectats per aquesta complicada situació són els escolars, ja que el pas a nivell es troba molt a prop de dues escoles de la ciutat i és el trajecte de la major part dels alumnes. Així, el soterrament permetrà millorar l'accessibilitat i mobilitat dels santfeliuencs i resoldrà la interconnexió entre les dues parts del municipi.

L'efecte barrera que produeix la via fèrria també té repercussions sobre la cohesió social de la ciutat perquè impedeix el normal desenvolupament de les relacions ciutadanes entre les dues àrees separades per la via. La via del tren redueix la circulació normal de vehicles i persones a dues vies, situats als dos extrems de la ciutat: la carretera de la Sànson i el carrer de Laureà Miró. La resta de les possibilitats de pas són precàries.

El pas a nivell, situat al mig del nucli urbà, comunica les dues meitats de la ciutat. Aquest pas té una de les ràtios (nombre d'automòbils per nombre de trens) més alta de l'Estat espanyol i és el pas a nivell amb més trànsit de vianants de Catalunya. Prop de la meitat de la població de Sant Feliu travessa d'un costat a l'altre de la via diàriament, i concretament unes 10.000 persones travessen a peu el pas a nivell. El pas d'aquestes persones es fa amb dificultats, ja que les barreres del pas a nivell romanen baixades durant molt de temps, per l'alta freqüència de circulació dels trens tant de rodalies com de mercaderies.

La seguretat i la mobilitat són les principals raons per soterrar el pas a nivell.

La resta de passos a la via, tant en alçada com soterranis, són igualment molt utilitzats per la major part de la població, per bé que són inaccessibles per a determinats sectors de la població (gent gran, persones amb disminució, cotxets de nens o carros de la compra).

A més, l’efecte barrera condiciona totalment la permeabilitat del transport d’un costat a l'altre de les vies, afectant de forma determinant el servei d’autobusos urbans i interurbans, que es veuen forçats a fer recorreguts inadequats perjudicant als usuaris del transport públic. Així, degut a la separació física que comporta la via fèrria, el bus urbà es veu obligat a realitzar el recorregut que connecta les dues parts de la ciutat pels dos punts permeables que es troben als extrems de la via. Aquest fet impedeix, a la pràctica, la realització d’un recorregut del bus més ràpid i eficaç. La circulació de trens pel mig de la ciutat també produeix un fort impacte ambiental tant pel que fa a la contaminació acústica com a la degradació de l’entorn de les vies del tren, que té una incidència molt important en la qualitat de vida de la ciutat. La cobertura de les vies permetrà reduir totalment el soroll produït per la circulació de trens. Actualment circulen diàriament uns 150 trens per la línia ferroviària que travessa la ciutat. La millora de la freqüència de pas dels trens de rodalies iniciada el maig de 2005 fa encara més necessari el soterrament, doncs l’impacte del pas ininterromput de trens, fa inviable l'actual pas a nivell en superfície, provocant greus problemes a les ja difícils comunicacions, de persones i vehicles, d’un costat a l’altre de la via. Cal recordar que des de l’1 de juny de 2001 Sant Feliu de Llobregat es beneficia de la integració tarifària, inclosa la xarxa ferroviària. I aquest és un tema de vital importància per a la ciutat, que compta amb una de les xifres més altes de viatgers de la línia 4 sud. Concretament, l’any 2005 hi va haver una mitjana diària en dies laborables de prop de 15.000 viatgers a l’estació de Sant Feliu. Després de fer diferents estudis, s’ha arribat a la conclusió de la inexistència de solucions alternatives al soterrament de les vies del tren. Unes, per la seva inviabilitat, com pot ser l’elevació de les vies; i altres pel seu elevat cost econòmic: passos subterranis que igualen o superen el cost econòmic que representa el soterrament de la via fèrria. El soterrament de les vies, en canvi, sí que pot resoldre l’actual divisió de la ciutat. El fet de suprimir la barrera no només significa una oportunitat per a potenciar les connexions, sinó que també obre una gran oportunitat de consolidar una avinguda a banda i banda de la via que articuli el conjunt del seu teixit urbà .

El soterrament resoldrà la divisió de la ciutat