Entorn del segle V es produí un abandó de les antigues vil·les romanes i un retrocés demogràfic.
Les elits visigodes governaren el territori des de l'emmurallada Barcino. A Santa Margarida (Martorell), a Cornellà i a l'ermita del Bon Viatge (Sant Joan Despí) hi hagué continuïtat de població i de culte fins a la fi del període.
La conquesta musulmana d'aquestes terres, l'any 718, posà fi a l'administració romana. A la nostra comarca l'actual Sant Boi era conegut amb el nom d'Alcalà.
L'any 801 el fill de Carlemany, Lluís el Pietós, conquerí Barcelona i la posà sota la protecció de l'imperi carolingi. Al sud de les terres del Llobregat s'anà construint una zona defensiva on proliferaren les torres i fortificacions, per evitar les ràtzies musulmanes. De mica en mica els comtes de Barcelona van anar deslligant-se de l'autoritat carolíngia, fins a arribar a transmetre el càrrec de comte per herència.