Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
08/02/2023 20:54:45

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Punts d'interès

Masies i Ermites Torre del Bisbe

Torre del Bisbe

Edifici residencial privat, datat entre els segles X – XIII, situat a l’entorn de la riera de la Salut. Aquest edifici esplèndid i de grans dimensions conegut també com Torre de Baix, va se construït probablement al segle XII sobre una antiga torre de defensa, i es troba situat a la vall de Sant Feliu de Llobregat.

Descripció

Casa pairal formada per dos cossos adossats i coberts de doble vessant. La seva estructura s’adapta a les condicions topogràfiques del terreny, fet que fa que per la banda de la façana principal es puguin veure tres pisos, mentre que per la banda posterior només són visibles dos. La porta de la planta baixa està realitzada en arc de mig punt adovellat i les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades, fruit dels diferents usos al llarg del temps. La irregularitat de la disposició de les finestres i el desplaçament del carenat de la teulada cap a un costat del cos de l’edifici donen un òptica asimètrica a la construcció.

Al llarg del segles, la masia ha patit nombrosos canvis en la seva arquitectura, raó per la qual provoca que la imatge actual de la construcció sigui molt diferent a l’original.

Història

La Torre del Bisbe (coneguda també com Torre de Baix) va se construïda probablement al segle XII sobre una antiga torre de defensa, fet el qual li atorga un aire de casa fortificada. Al segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Posteriorment, la propietat va passar a mans de la família Vives.

La masia és una construcció típica de la Catalunya rural amb edificis aïllats vinculats a l’explotació agrícola, ramadera i forestal. Els materials emprats en la seva construcció varien en funció de l’època. Així doncs, mentre que a l’Edat Mitjana les parets es feien amb pedres unides amb fang, més endavant aquesta tècnica fou substituïda per la calç. El gruix de les parets acostuma a ser considerable i el primer metre i mig d’alçada sol ser de pedra. La façana principal tendeix a inclinar-se cap al sud i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana. El teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

La distribució més típica d’aquestes construccions rurals dividia l’espai en dos pisos. En el primer pis (planta baixa) es reservava per les feines pròpies del camp, mentre que el segon pis era utilitzat com habitatge. Si la casa disposava d’un tercer pis, aquest era utilitzat com a graner. Els animals, d’altra banda, podien viure o bé al primer pis o en un estable independent.

Entorn

Explotació agrícola de secà i ramadera. Cultiu de garrofers, ametllers i oliveres.

Curiositat

Al costat de la Torre del Bisbe hi ha un antic forn de calç que data del segle XVIII, actualment en desús i en mal estat de conservació.

Altres llocs d'interès en aquest punt

Font de la Torre del Bisbe

Font de la Torre del Bisbe

Gran construcció formada per una entrada en forma de volta, la part de la font i una galeria interior.

 

Font:

  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals.
  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals.
  • CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78.
  • DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
  • ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
  • FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p.
  • RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
  • SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.

Llistat punts d'interès

Inici de Rutes per Collserola

Salta a la part superior