Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Inici
Mostrar panell d'identificació
Mostrar cercador global

Un edifici singular

El Palau Falguera i els seus jardins són una construcció del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau, amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat. Algunes fonts històriques mencionen l'estada al Palau Falguera del rei Felip V, a principis del segle XVIII.

Façana del Palau Falguera

Fins l'any 1988 aquest conjunt històric va ser propietat del marquès de Castellbell, descendent de Jaume Falguera. L'any 1995 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

La façana

Data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. Josepa Falguera, aleshores propietària, va fer una gran reforma amb l'objectiu de donar unitat a tot el conjunt. Té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics.

Els elements decoratius són de terracota i s'inspiren en temes agrícoles i en les feines pròpies de la jardineria. Damunt la porta principal hi ha la figura d'una dona que representa l'abundància. L'escut de la família Falguera corona la façana.

Façana del Palau Falguera

La capella

Va ser construïda l'any 1890 per Joaquín de Càrcer. Es tracta d'un edifici historicista i eclèctic, propi del romanticisme vuitcentista, que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior –amb una decoració austera– i un interior molt barroc.

A l'exterior imita l'estil renaixentista i es concreta en un atri paral·lel a la façana sud del palau. La part del centre, on hi havia l'altar, estava reservada als marquesos. Ha estat objecte d'una profunda restauració. 

La capella

Entrada a la capella

El Saló dels Àustries

És el saló principal del palau on es poden distingir dos tipus de pintures que adornen la volta i les parets, realitzades probablement a finals del segle XVIII o principis del segle XX: unes imiten elements arquitectònics i decoratius de formes geomètriques i vegetals i columnes amb capitells d'estil compost, com els de la façana oest, i les altres, intercalades amb les anteriors, reprodueixen escenes de la Bíblia (Jonàs i la balena, Jesús guarint un cec, la resurrecció de Llàtzer...).

Aquest saló retia homenatge als Àustries. De les parets penjaven teles pintades enganxades directament al mur amb imatges d'aquesta família reial, entre les quals destacava el retrat de Joan Josep d'Àustria, que segons les cròniques, va visitar el palau. Les esmentades pintures ja no estaven en el saló quan l'Ajuntament va comprar l'edifici. Conjuntament amb les altres sales nobles del palau té un ús representatiu i s'hi fan actes protocol·laris, casaments civils, etc.

Saló dels Àustries

 

El Déu Bacus

Aquesta peça que representa el déu Bacus és del segle XVIII i va ser importada d'Itàlia. El baró de Maldà, en el seu famós Calaix de Sastre, en fa referència a les darreries del segle XVIII. Com gran part del palau, és una peça molt desconeguda a la ciutat, destinada a ser un dels símbols del Palau Falguera.

El Déu Bacus

La Carrossa

Carrossa del s.XVIII procedent d'Itàlia que va arribar a Barcelona el 1798 amb motiu d'un casament de la família Amat. A partir de 1876 va formar part del seguici de la processó de Corpus de Barcelona i fins la dècada dels cinquanta del segle passat acompanyava el Santíssim i en els dies de pluja l'allotjava. L'any 1995 l'Ajuntament adquirí la propietat i va fer restaurar la carrossa, que va recuperar els daurats originals de motllures i ferratges i el nacre incrustat en els plafons de la caixa.

La Carrossa

El Saló dels Vanos

Després de la Guerra Civil es van traslladar totes les cambres de la planta noble al segon pis, deixant només l'habitació dels convidats. Totes les dependències que donaven al jardí estaven intercomunicades i es van destinar a usos socials. Entre aquests salons hi havia el dels Vanos, anomenat així per les vitrines que exposaven molts vanos de diferents èpoques.

Saló dels vanos

L'Escut

Escut dels Vilallonga com a grans d'Espanya, que inclou els escuts de les diferents branques familiars. D'esquerra a dreta, els escuts dels Càrcer, els Amat, els Falguera i els Vilallonga. A sota, l'escut dels Peguera. Dècada dels anys vint del segle passat.

Escut dels Vilallonga

El Calaix de Sastre

Aquesta important crònica va ser escrita per Rafael d'Amat i de Cortada durant el període de 1770-1816. A l'inici de la Guerra Civil els més de 60 volums del Calaix de Sastre es trobaven al Palau. L'obra va estar en perill durant el període de les col·lectivitzacions i va ser salvaguardada gràcies a l'acció de Josep Buch, que va avisar Agustí Duran i Sanpere, cap del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, perquè recollís els volums. També hi va intervenir Joana Raspall, aleshores bibliotecària. Acabada la guerra, els Vilallonga van reclamar i recuperar el Calaix, que fins al 1988 es va guardar a can Falguera. Actualment una part dels volums són a l'Arxiu Històric de Barcelona i una altra al domicili de la família Vilallonga.

Les cavallerisses

La família propietària practicava l'hípica per la llavors extensa finca del Palau i, per això disposava d'unes cavallerisses amb els noms dels cavalls.