Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
25/05/2020 20:21:07

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Cultura
VI Setmana del Patrimoni

Finestres al passat de Sant Feliu de Llobregat

Exposició a l'aire lliure. Protegir per fer present el passat

L’edició d’enguany de l’exposició Finestres al passat aplega deu edificis singulars de la nostra ciutat inclosos dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. La ciutat de Sant Feliu conserva un important patrimoni arquitectònic als seus carrers i places. Això ha estat possible gràcies a disposar d’eines legals per protegir els edificis i elements singulars de la nostra ciutat. El text més important d’aquesta normativa és el Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, aprovat el 1989, que protegeix en diferent grau vora dos-cents elements patrimonials.

Si voleu més informació visiteu l’exposició Mirades al patrimoni. Trenta anys de Catàleg 

Plànol exposició "Finestres al passat de Sant Feliu de Llobregat"

1. Torre Corzana

Imatge amb el títol "Torre Corzana"

L’arquitecte Joan Gumà va projectar aquesta torre l’any 1925 per al santfeliuenc Josep Mayol Flavià. L’any 1940 va ser adquirida per Luís Corzana Martínez, promotor del Circ Corzana.

Luís Corzana estava casat amb una santfeliuenca benestant, Lucía Cebrián de Toro, motiu pel qual va comprar la finca a la ciutat.

Cap a l’any 1924 es va començar a urbanitzar el llindar nord de Sant Feliu amb l’obertura de l’actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s’hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d’estiueig. Amb aquest nou habitatge es va reinterpretar l’arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l’època. Es tracta d’una casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular i coberta a dues aigu?es d’estil noucentista, amb força decoració esgrafiada.

2. Finca Pins d’Or

Imatge amb el títol "Finca Pins d'Or"

Propietat de la família Fargas que tenia una xocolateria al carrer del Pi a Barcelona i estiuejava a Sant Feliu. L’any 1907 va adquirir aquesta finca on el 1932 el mestre d’obres Jaume Sanllehy els hi va construir una torre, Pins d’Or.

En Josep Fargas Dey va comprar una explotació agrícola amb una part important dedicada a la vinya. Després hi va construir un gran edifici d’influència noucentista, envoltat d’un gran jardí. L’entrada està flanquejada per dos lleons esculpits amb una actitud de repòs, d’aquí que la finca també sigui coneguda com la torre dels lleons. A principi de 1936 la família Fargas tenia la intenció d’instal·lar una fàbrica de xocolata a Sant Feliu, però l’esclat de la Guerra Civil va estroncar aquest projecte. La torre Pins d’Or va ser requisada per l’exèrcit i la família Fargas va haver d’abandonar-la. L’any 1949 van donar la finca a la “Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús” per ubicar-hi un hospital.

3. Casa Raspall

Imatge amb el títol "Casa Raspall"

Bonaventura Raspall Pahissa va encarregar a l’arquitecte Gabriel Borrell i Cardona la construcció d’aquest edifici l’any 1915 per ser habitatge i seu del negoci que regentava, anomenat “La Pilarica”.

Bonaventura Raspall era un comerciant de fruites i verdures. Comprava aquests productes arreu de l’Estat per exportar-los a Europa, per això va triar un lloc a prop de l’estació per poder carregar i descarregar la mercaderia i enviar-la al seu destí. Obtingué premis en un concurs culinari i d’alimentació, tal com queda constatat en els esgrafiats de la façana. La porta més propera a la cantonada era l’accés a l’habitatge familiar i la porta de l’esquerra donava al magatzem de fruita on s’encaixava. Deixà la casa a la seva filla Joana Raspall i Juanola, reconeguda poetessa santfeliuenca, on hi va viure 100 anys. Joana Raspall es va casar amb el Dr. Antoni Cauhé Huguet que hi va posar el despatx-ambulatori mèdic on exercia la seva professió com a metge titulat.

4. Cal Doctor Martí

Imatge amb el títol "Cal Doctor Martí"

La casa del Doctor Martí va ser encarregada a l’arquitecte Salvador Valeri i Pupurull l’any 1926. L’obra és d’inspiració clàssica, d’estil noucentista i albergava l’habitatge familiar i a la planta baixa la consulta mèdica.

L’any 1905 el doctor Martí va guanyar una de les tres places de metge a la ciutat on hi va exercir fins al 1953. Cal Doctor Martí era una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. En una cantonada s’aixeca una torre-mirador que dona accés a la terrassa superior. Darrera la casa hi ha un gran pati, amb entrada des del carrer de Vidal i Ribas. La casa és una mostra del tipus d’edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització del clos de can Nadal, frenat a consequ?.ncia del crac econòmic que es va produir al final de la dècada.

5. Casetes d’en Molins

Imatge amb el títol "Casetes d’en Molins"

Conjunt d’habitatges unifamiliars de planta baixa i pis precedides per un petit jardí, d’estil modernista i construïts entre els anys 1911 i 1929 per a Josefa Serra de Molins.

Són sis cases en filera projectades per l’arquitecte Gabriel Borrell que va construir el contractista Molins. Destaca en primer lloc la barana amb el barri de ferro i els dos pilars que l’emmarquen. El predomini de la corba sobre la recta i un cromatisme molt marcat, en sintonia amb el Modernisme, es poden apreciar en diversos elements de les cases. S’utilitzen materials diversos com ara petits còdols de riu amb els que es creen un seguit de sanefes; també es fa ús del trencadís amb petites peces irregulars de rajoles. Entre les parets que separen un jardí de l’altre hi trobem petits fragments de ceràmica decorada que provenen de la fàbrica Pujol i Bausis, d’Esplugues de Llobregat. El conjunt forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.

6. Pisos Bertrand

Imatge amb el títol "Pisos Bertrand"

Complex de pisos obrers formats per onze blocs de formigó disposats a l’entorn d’un pati comunitari. El conjunt té una característica que el fa únic: la unió entre els blocs contigus a partir d’una trama d’escales a cel obert.

Els pisos van ser construïts a principis dels anys 20 per encàrrec de Joan Bertrand, fill de l’industrial Manuel Bertrand. L’arquitecte responsable va ser Gabriel Borrell Cardona, que havia estudiat la qu?esti. de com havien de ser els habitatges obrers i va aplicar i concretar en aquesta obra tots seus coneixements. L’any 1939 l’arquitecte modernista Josep M. Jujol, de qui enguany se celebra el 140è aniversari del seu naixement, va modificar l’accés al pati des de la carretera, creant el gran arc tant característic del conjunt. Josep M. Jujol, en la seva intervenció, va respectar l’ús del formigó per donar a tot el conjunt una coherència d’estil.

7. Habitatges del carrer Santa Maria

Imatge amb el títol "Habitatges del carrer Santa Maria"

El carrer de Santa Maria, juntament amb el de Sant Antoni, es va obrir als anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand. L’objectiu era construir-hi habitatges per a les famílies que treballaven a la seva fàbrica.

Les cases, unifamiliars, responen a un esquema constructiu propi de les colònies industrials de l’època: habitatges adossats de petites dimensions, amb planta baixa i pis i amb un pati posterior que originàriament era utilitzat com a hort familiar i per tenir alguns petits animals, com gallines o conills.

Aquest conjunt residencial relacionat amb la fàbrica Bertrand és el primer que s’aixeca i el més proper a les naus industrials. La solució constructiva és molt diferent als habitatges més recents, ja en pisos, construïts als anys 20 i coneguts com a pisos Bertrand, a la carretera.

8. Fàbrica Bertrand Nau Les Sedes

Imatge amb el títol "Fàbrica Bertrand Nau Les Sedes"

Aquesta nau santfeliuenca és un exemple de l’arquitectura fabril europea de finals del segle XIX, ja que està influenciada per les construccions industrials angleses, concretament l’anomenat estil de Manchester.

Formava part d’un complex de naus dedicades al tèxtil de les quals encara se’n conserven tres. En elles s’hi desenvolupaven els diferents processos de la producció de roba de cotó: filatura, teixit, tintatge, etc. L’empresa es va implantar a Sant Feliu l’any 1861 de la mà de Manuel Bertrand i Cortalé. A principis del segle XX hi treballaven prop de 600 persones, moltes d’elles dones que anaven a la fàbrica amb els seus fills i filles, de vegades nadons.

Al llarg del segle XX les naus van canviar de propietaris, però es van mantenir vinculades a la producció tèxtil fins els anys 60, quan la crisi del sector va posar fi a la producció.

9. Nau del Matacàs

Imatge amb el títol "Nau del Matacàs"

Nau industrial construïda a la dècada dels anys 50 per l’empresa Motores Diesel Matacás. L’edifici està format per tres naus que a la capçalera tenen un cos transversal flanquejat per dues torres.

La nau planteja una arquitectura ben peculiar. D’una banda és clarament funcional i respon a les necessitats pròpies d’un espai industrial: un pavelló diàfan de grans dimensions on la il·luminació queda resolta a través dels grans finestrals que recorren les quatre façanes i també a través dels lucernaris de la teulada. D’altra banda la façana principal ha estat concebuda amb criteris estètics tot combinant el ciment gris amb la pedra vermella i jugant amb la simetria i amb les diverses alçades que plantegen les torres i el cos de la nau.

Aquesta fàbrica va ser seu d’importants mobilitzacions obreres durant la dècada dels anys 60. L’any 1986, quan es va fer el catàleg, aquesta nau no hi va ser inclosa. El patrimoni es crea en el present.

10. Ca l’Erasme

Imatge amb el títol "Ca l’Erasme"

Antiga casa senyorial construïda per l’industrial barceloní Erasme de Gònima a finals del segle XVIII. El baró de Maldà la va descriure com “El Versailles de don Erasme” pel seu caràcter sumptuós.

Originalment l’edifici tenia una decoració a la façana a base d’esgrafiats amb motius geomètrics i florals, obra de l’artista Antoni Feu. Però a la dècada dels anys 50 aquesta decoració va ser coberta amb una capa de ciment, en part per reparar alguns desperfectes de la façana. Encara ara, els dies de pluja fan aflorar tímidament aquesta decoració en alguns punts de l’edifici.

La finca de Ca l’Erasme havia produït grans quantitats de fruita que era comercialitzada. A principis de segle va ser adquirida per l’empresari Manuel Bertrand, qui la va cedir a una comunitat de monges vingudes d’Albi (França).

 

Fes clic a la imatge per veure-la en gran

Plànol "Finestres al passat de Sant Feliu de Llobregat"