L'estiu és una de les èpoques de l'any en què les desigualtats es fan més visibles. A Sant Feliu, com arreu, les onades de calor són cada vegada més freqüents, llargues i intenses. No parlem d'un episodi puntual, sinó de les conseqüències directes de l'emergència climàtica, que està transformant el nostre clima mediterrani i agreujant els episodis extrems, arribant a drames naturals i incendis devastadors. Davant d'aquesta realitat, la ciutat s'ha de preparar i actuar. 

El dret a accedir a un bon transport públic és fonamental per a les nostres vides. Ens permet compatibilitzar la feina, els estudis, l'accés als serveis públics i el temps lliure; en definitiva, ens permet dur a terme les nostres activitats quotidianes. Ja sigui a peu, en bicicleta o en transport públic, tots i totes depenem d'una qüestió bàsica per poder desplaçar-nos: disposar de les infraestructures necessàries per fer-ho en condicions.

En el Ple municipal, els Comuns ens vam abstenir en l'aprovació dels pressupostos de 2026. Ho vam fer perquè, tot i la manca d'ambició i la forta opacitat del document, vam aconseguir que el govern sociovergent amb Veïns, assumís el compromís de treballar les nostres propostes. Propostes clares, útils i vinculades a necessitats reals de la ciutat.

En aquest apartat, des dels Comuns acostumem a parlar de temes de ciutat: pressupost, inversions, soterrament, participació, manteniment, cultura, educació... Sempre amb una mirada posada en la defensa dels drets de la ciutadania de Sant Feliu. Però avui toca anar més enllà, toca mirar-nos al mirall i assumir que hi ha moments en què cal alçar la veu sense matisos: toca defensar la vida i els Drets Humans; toca denunciar el genocidi que està patint el poble palestí.

Quan es compleix l'equador del mandat municipal, el govern de Lourdes Borrell, en coalició amb Junts i Veïns per Sant Feliu, mostra símptomes clars de falta de rumb i de pèrdua d'identitat de ciutat. Totes les promeses buides per a la ciutat s'ha traduït en un govern instal·lat en el "no" sistemàtic, el bloqueig de projectes estratègics i una aposta clara per a la propaganda per damunt dels interessos de la ciutadania.

L'habitatge és, sens dubte, el problema més gran que té la ciutadania i el país, i el repte més gran que com a administracions hem d'abordar; així ho demostrem des dels Comuns i així ho demostren els moviments socials.

Fa més de quaranta anys que parlem de com el canvi climàtic amenaça les nostres vides, la sostenibilitat del Planeta i, també, el futur de la humanitat. Però en alguns moments, de manera cada cop més sovintejada, ens colpeja cruelment.

Fa pocs dies s'ha complert l'any de mandat del nou govern de la ciutat. Després de 12 mesos, trobem un govern sense model, sense rumb, i perdent grans oportunitats.

Al ple de juny el govern sociovergent de Borrell va aprovar el Pla d'actuació del mandat i el Pla d'inversions en solitari, mostra de la falta de diàleg constant amb l'oposició. Des de Sant Feliu en Comú Podem ens vam abstenir pels motius que explico a continuació:

Les circumstàncies crítiques que viuen les finances de tots els ajuntaments, les han aprofitat el nou equip de govern de Sant Feliu (PSC - Junts -Veïns) per intentar posar en entredit la gestió de l'equip de govern anterior, del qual formàvem part SFECP, tot situant la idea que l'Ajuntament estava pràcticament en situació de fallida.

A gairebé mig any de les eleccions municipals, i de la formació del nou govern, ens trobem davant de grans incerteses sobre les prioritats, sobre com es pretén afrontar la governabilitat de la ciutat, i de quin és el seu projecte de ciutat.

En el mandat que iniciem, s'obre una nova etapa amb un canvi de govern, amb un partit socialista que ha preferit virar a la dreta, pactant amb la dreta independentista. Un acord de govern que no es basa en un projecte sòlid de futur per a la ciutat, ja que l'única qüestió que poden compartir els tres grups municipals que formen part de l'acord, no se sustenta de les propostes i visions comunes, fins i tot discrepants en moltes ocasions durant l'anterior mandat. I és que el que aquests tres grups tenen com a base és haver estat l'oposició a l'equip de govern anterior.