Festes de Primavera

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
18/06/2024 23:33:48

Idioma

Identificació

Joan Dausà i Riera

12/05/2017
Lectures: 709
Joan Dausà i Riera

Joan Dausà i Riera (Sant Feliu de Llobregat 1979) és cantant, músic, actor, presentador i empresari. Com a actor, ha treballat en televisió, teatre i cinema. Com a músic, ha estat membre, líder i cara visible del grup Joan Dausà i els Tipus d'Interès, amb el qual ha enregistrat quatre treballs, ha realitzat diverses gires de concerts; és l'autor de la banda sonora de les pel·lícules Barcelona, nit d'estiu (per la qual va rebre un premi Gaudí) i Barcelona nit d'hivern.


Autoritats, amics i amigues...

Sant Feliu, després de tot, és casa. Com quan jugàvem a beisbol de petits, de campaments, i arribàvem a completar una volta fent aquell salt que permetia que encara que diguessin "pitxi" nosaltres ja estàvem salvats. Ja érem a casa!

Metàfores apart, sí. Per a mi Sant Feliu és casa. Ja ens poden passar coses a la vida (tan bones com dolentes) que ser a Sant Feliu, amb els teus, et fa reconnectar amb quelcom tan petit com autèntic. Sant Feliu m'ha fet feliç i m'ho ha donat tot: la família, els amics, els primers amors, l'educació (a l'escola i en el lleure)... i les Festes! de Primavera, de Tardor i totes les que ens hem anat inventant com a excusa per tornar a trobar-nos i dir-nos: és que Sant Feliu mola molt. I la Patum de Berga... està sobre-valorada;)

I quan ve algú que no coneix Sant Feliu, que no hi havia estat mai, i et confessa que el veu una mica insípid, com un poble més del desconegut Baix Llobregat, saps que és qüestió de temps. Un Seguici de Festa Major, una calçotada al camp prop del riu, un concert d'algun dels molts grups de música que tenim a casa nostra, un passar la tarda arreglant el món i fent temps fins que comenci el partit... qualsevol d'aquests moments el faran veure que Sant Feliu té un batec molt especial. Únic.

Tot i així, admetem-ho: no som la ciutat més bonica de Catalunya. Sant Feliu no té massa encant, la veritat. Però no passa res! Potser n'és el secret! Potser per això no ens han atabalat massa i ens han deixat créixer a la nostra manera. Una manera pausada, d'un poble que s'ha fet ciutat intentant no perdre la seva essència.

I junt a aquest poble hem crescut tots nosaltres. Cadascú amb els seus noms propis (i comuns alhora): Els meus? Els Amigó, l'escola Mestral, la Penya Blaugrana, el Club d'Hoquei Sant Llorenç (ja no hi és oi?), el Tennis Sant Jordi, les classes de fang al Puiggròs, l'Escola Municipal de Música, la Fundació Pedagògica el Brot quan era al carrer Pi i Margall (hi vam créixer cuidant l'hort i les gallines), escacs a la Unió Coral (on encara hi fan el memorial del meu avi, Joan Amigó!), la lliga de futbol de les Grases, l'Esplai Sant Llorenç (de les millors coses que m'ha donat aquesta ciutat), els futbolins dels Pagesos, els diables La Garsa, el bar de l'Ateneu, els Pastorets al Centre Parroquial (per cert, feliç 75è!)...

I tots aquests noms, tan propis com comuns, els dec als meus pares. Sí. Ells van pensar que Sant Feliu seria un bon lloc per viure-hi i per crear una família. I així ho van fer. La Laia, el Bernat i la Clara també van créixer aquí. Sant Feliu ens ha donat tot el que hem necessitat. I més.

Potser és per això que arriba un moment en què tu també vols començar a aportar noms propis i nous espais de trobada en la teva ciutat estimada... i amb els amics, que també t'ha regalat Sant Feliu t'inventes el Posa-me'n un! Sí, un correbars d'aquells autèntics, amb música i festa per omplir de vida l'última tarda de Festa Major. No fos cas que quedés un espai buit per descansar! I al cap de 10 anys veus que potser ja no estàs per a aquests "trotes" i penses, va, potser millor una cosa més calmadeta... i creem El Tast! Aquest lloc de trobada, amb els vins i el cava com a excusa, per poder trobar-te amb mig Sant Feliu durant les Festes de Primavera i posar-nos tots plegats al dia. I passen uns anys i diem, molt bé, però... i si, a més, creem un lloc que hi sigui durant tot l'any? I ens inventem un lloc on poder beure, menjar i estar: El Parlament. En fi... que estem tan sonats com enamorats d'aquesta ciutat.

De fet, us he de confessar que fa uns anys, potser 10, amb uns quants "elements" ens vam reunir 3 o 4 cops amb la intenció de crear un partit polític i presentar-nos a les eleccions! Sí, sí, no és broma. Tot, amb la idea de fer un Sant Feliu encara millor.

Sí... com tots... aventures amb amics que coneixes des de petit. I la vida avança, i cadascú fa la seva via, i som molt diferents... però segueixen essent els meus millors amics. I el que ens uneix és el nostre poble. La nostra ciutat. I nostres seran per sempre les hores viscudes aquí. I nostres els primers petons al Parc Nadal, després d'aconseguir que la noia que fa temps que estimes en secret t'hi vulgui acompanyar. Gràcies, és clar a la rosa que li acabes de regalar.

I ara vaig a la rosa. La rosa ha estat per a mi la llança per vèncer el drac. Quants Sant Jordi m'he amagat tímid i nerviós darrera la seva presència per suplicar un petó a alguna princesa... i que feliç la mare, i les germanes i l'àvia quan apareixes amb aquell regal, tan esperat com desitjat....

Però això, parlar de la rosa, i els seus records, ho podria fer qualsevol pregoner de qualsevol poble o ciutat... la diferència és que nosaltres SÓM LA CIUTAT DE LES ROSES! Podríem ser-ne dels espàrrecs o les carxofes, però en la partida de pòquer en què ens ho devíem jugar els vam fotre una pallissa. Segur. I vam triar el premi gran. La rosa. Però sabeu? Crec que encara en podríem treure molt més partit. Com a ciutadà de Sant Feliu, deixeu-me dir-vos què crec: crec que ens ho hem de creure una mica més. Tenim el títol i el dret de treure pit! Inundem els carrers de roses durant les Festes de Primavera! Omplim-ne els balcons, instal·lem aspersors d'olor de rosa a cada cantonada, que un helicòpter deixi caure tones de pètals aquest diumenge a les 12 del migdia a la plaça de la Vila... No, ho dic de veritat, fem que quan algú senti la paraula rosa a Catalunya li vingui al cap Sant Feliu de Llobregat. Tenim el més difícil, el títol!

I per acabar, deixeu-me expressar un desig. La rosa és amor. Aprenem d'ella també com a ciutat. Construïm en positiu, des de l'interès col·lectiu, per sobre del personal o partidista. Creem una millor ciutat per als que hi som ara i els que han de venir. Des de l'amor compartit a unes places i carrers que ens han vist néixer, créixer i que, ens veuran morir acompanyats de família, amics i alguna discreta i preciosa flor vermella.
 

Comparteix
ENVIAR PER EMAILCancel·lar enviament de correu
* Camps obligatoris
Enviar
Salta a la part superior