Festa de Tardor

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
02/10/2023 02:45:43

Idioma

Identificació

La Festa de Tardor
Una festa per a tothom

La Festa de Tardor de Sant Feliu de Llobregat

Es basa en un model festiu característic de les festes majors catalanes o d’arrel tradicional i popular, al mateix temps que és fruit d’una realitat metropolitana i sociodemogràfica que la condiciona. Es tracta d’una festa major que no s’anomena així perquè no correspon a la Festa Major patronal, que és el 10 d’agost, per Sant Llorenç, sinó que manlleva les dates corresponents a la Festa Major Petita, pels voltants del 12 d’octubre, coincidint amb Sant Rarimi, copatró de la ciutat. El canvi de dates es va plantejar a finals dels anys setanta del segle XX (1978) quan es va fer evident que sostenir una festa popular en ple mes d’agost li restava capacitat d’incidència real. Aquest fenomen clarament urbà, va brindar l’oportunitat de replantejar el model festiu que havia d’articular una població que havia crescut en nombre d’habitants i en barris, i que des del 1979 vivia ja en democràcia.

A inicis dels anys vuitanta, es va crear la Festa de Tardor (que se celebraria pels voltants del 12 d’octubre com l’antiga Festa Major Petita) i les Festes de Primavera (en el mes de maig, tot aprofitant el context de l’Exposició Nacional de Roses i la fira comercial i industrial, inaugurada l’any 1980). Com en moltes altres poblacions a inicis del període democràtic, aquestes noves creacions s’emmarquen en processos de canvi de model festiu que es caracteritzen per l’equilibri entre tradició i innovació, tot 5 esdevenint la cultura popular catalana un element vertebrador i una font d’inspiració per teixir noves propostes.

El foc i les figures

En aquest context, com en la majoria de festes majors, sobre tot des de l’inici de la implantació de la democràcia, el foc esdevé un element cabdal, juntament amb figures inspirades en llegendes i tradicions locals d’arrel històrica o mitològica i la part pagana de les festes de Corpus, així com en la tradició popular dels correbous: els correfocs i les cercaviles.

El relat llegendari

En el cas de Sant Feliu de Llobregat, aquest relat llegendari es troba recollit en dos contes, dels que també hi ha una versió per a teatre de titelles -“El Drac de Sant Feliu” i “La Garsa de Sant Feliu”- que constitueixen els dos relats sobre els quals es vertebra l’estructura de la festa actual.

Les músiques

Cada “bèstia” i “figura” de l’imaginari festiu va acompanyada de la seva música, generalment interpretada pels Ministrils del Seguici. La música, doncs, és part troncal de la festa i llueix especialment en el Seguici i ball d’entremesos, que dóna peu a l’inici de la Festa de Tardor. A partir d’aquí, la festa fluirà durant els propers dies seguint el programa establert.

Les principals trobades entre la ciutadania i les colles

En els dies següents, cada colla tindrà el seu moment concret de trobada amb la ciutadania, però hi ha dues cites ben remarcades: el Correfoc (que habitualment es fa el dissabte al vespre) i la Cercavila de colles de Sant Feliu (realitzada el matí de l’últim dia de la Festa de Tardor).

La indumentària

L’inici i el final de la festa també marquen l’espai temporal en el qual es llueix una indumentària concreta: els mocadors vermells lligats al coll i els barrets al cap de bona part dels ciutadans, juntament amb els domassos lluint en els balcons, constitueixen la simbologia pròpia de la festa i són un bon indicador de l’impacte.

Salta a la part superior