| La prehistòria |
El terme municipal de Sant Feliu de Llobregat ha estat poblat per l'ésser humà des de fa 250.000 anys, durant el paleolític. A la ciutat també s'han trobat restes materials del neolític, període en el qual els homes i les dones van passar de ser exclusivament caçadors i recol·lectors a dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia. El jaciment de la cova de l'Or, a Santa Creu, de fa aproximadament uns 7.500 anys, n'és una mostra.
| | El paleolític. L'arribada de l'home fa 250.000 anys |
 | Els homes i les dones obtenien directament de la natura, mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres, els aliments que no sabien produir. La caça facilitava carn, pell, ossos o banyes i afavoria al mateix temps el desenvolupament de la intel·ligència i el treball en grup. A Catalunya, la fauna més habitual la constituïen el mamut, el rinoceront pelut, l'ós de les cavernes, bisons, cavalls, rens i bous mesquers. Les persones eren nòmades i s'agrupaven en petites comunitats. |
Les eines que empraven eren còdols poc treballats, obtinguts a base de colpejar-los amb un altre còdol. A Sant Feliu s'ha localitzat un dels quatre jaciments existents a tota la comarca, probablement el més antic, d'uns 250.000 anys. Les destrals trobades a les terrasses properes a la masia de ca n'Albereda són un referent obligat del paleolític a Catalunya.
|
El neolític (6000-2500 a C). Els primers pagesos del pla |
La domesticació de plantes i animals provocà un augment demogràfic i la sedentarització. El conreu de cereals i de llegums es completava amb ramats de cabres i ovelles, i la cria de porcs i bous. Aquests homes, amb les destrals de pedra polida, van començar la primera desforestació, mentre persistia la cacera d'animals salvatges. Navegaven per la Mediterrània i mantenien contactes comercials al llarg del Llobregat.
Durant el neolític antic es van habitar les coves de l'Or, situades a la muntanya de Santa Creu d'Olorda, i entorn del 4000 o 3800 aC va començar l'explotació de les mines de can Tintorer, a Gavà. El neolític mitjà es caracteritzà pel ritus funerari dels sepulcres de fossa. El que s'ha trobat a la Riba, prop de la masia de ca n'Oliveres (Sant Just Desvern), és fins ara l'enterrament més antic d'aquesta zona. |
| Les coves de l'Or van ser progressivament abandonades, en aparèixer un nou assentament més a prop del pla, a la zona de les Grases. El fet que al Baix Llobregat no s'hagin trobat les tombes megalítiques del neolític final, no ens ha de fer pensar en un despoblament del pla. |
|