
| La majoria de pobles i ciutats de la comarca del Baix Llobregat experimenten al tombant del segle XX un canvi substancial. Es pot afirmar que és aleshores quan el creixement econòmic i urbà actua en la transformació del paisatge per esdevenir, aquest, marcadament urbà. Un paisatge que durant llargs períodes, fins i tot, durant segles, havia mantingut la mateixa fesomia es veurà afectat i, en bona part, això serà degut a l'increment de nous eixos de comunicació i, a la vegada, d'un creixement demogràfic. |
Sant Feliu de Llobregat, denominada en temps de la segona República "Roses del Llobregat", es troba només a uns 10 km de la gran capital, Barcelona. Per tant, la proximitat amb la mateixa juga un paper primordial de flux, d'intercanvi, d'interrelació amb ella i, a la vegada, amb les poblacions del seu voltant. L'arribada de la línia fèrria de Barcelona a Tarragona, el 1854, i la implantació d'indústries afavoreix que hi hagi un creixement de població: l'any 1900 hi ha 3.314 habitants, mentre que al 1920 s'arriba als 4.406 habitants. | 
|