Rètol "Ateneu Santfeliuenc" i estendard de l'entitat, 1923 - 1925; 1997
C. Vidal i Ribas, 23-25
Rètol "Ateneu Santfeliuenc" - 1925; 1997
Vicenç Boloix i Nicolau (Paleta)
L’associacionisme, com a fenomen social, es vincula al procés de transformació del segle XIX. En aquest sentit, i com a contraposició ideològica d’una altra entitat santfeliuenca, el Casino (fundada el 1879 per alguns notables de la vila), sorgia el 1881 el “Ateneo Libre del Llobregat” que el 1917 prendria el nom d’”Ateneo Sanfeliuense” i, posteriorment, es normatitzaria el nom.
El caràcter laic, l’esperit de llibertat, d’igualtat i de fraternitat serien els pilars en els que l’ateneisme es fonamentà. Pel que fa a l’Ateneu de Sant Feliu, des de molt aviat el poder tenir una escola pròpia –destinada a les classes socials treballadores - el singularitzen respecte les altres entitats associatives de la mateixa vila.
L’Ateneu va tenir diverses seus fins que a principis dels anys 20 adquiriren els terrenys del carrer Vidal i Ribas i amb la col·laboració dels seus associats bastiren l’edifici actual el 1923-1925, projectat per Climent Maynés i Gaspar –l’arquitecte municipal d’aquells anys. Tot i que l’edifici manté un parentiu més en sintonia amb el noucentisme va ser el paleta santfeliuenc i soci de l’Ateneu, Vicenç Boloix i Nicolau, qui dissenyà les lletres que composen el nom de l’entitat i figuren en la façana mitjançant petits fragments de ceràmica vidrada blava. L’estil tipogràfic s’emparenta encara amb el Modernisme i, per bé, que el 1997 van ser refetes les lletres per normativitzar el nom, aquestes, restaren fidels a l’estil que imprimí Boloix.
L’entitat conserva en la Sala de Juntes, situada en la primera planta, l’estendard o pendó original de 1898. Aquest, és de vellut granat i ribetejat per unes filigranes grises i daurades que mantenen un cert parentiu modernista. En la part superior hi ha brodat el nom d’”Ateneo Sanfeliuense” –que el 1926 venia a substituir el nom “Ateneo Libre del Llobregat”. Tant les belles arts com el cant coral formaran part de l’activisme de l’Ateneu i, en definitiva, del seu ideari formatiu i del desenvolupament de la capacitat de reflexió i de diàleg.
L’estendard presenta, en la part central i pintat sobre la roba de seda, un gran motiu ple de significacions. En primer lloc, el trobem encerclat en el costat esquerra per una branca d’alzina amb els fruits dels aglans (símbol de la força, la duració) i, en el costat oposat, una branca de llorer amb els seus fruits (símbol de la victòria). Ambues branques s’unifiquen en la part superior i central amb una estrella de cinc puntes que desprèn un seguit de raigs (una estrella rutilant com a representació de l’home i dels seus cinc sentits). Tots aquests elements han estat brodats.
Veure la imatge més gran
Si passem a analitzar la zona central pintada hi trobem reproduïts una sèrie de símbols que s'emparenten amb el món de la maçoneria. El nom prové, etimològicament, del francès franc=lliure i mason=paleta i, a través d’aquesta simbologia hi ha la identificació d’una idea o concepte que troba una correspondència amb la llibertat; el pensament lliure i la construcció d’idees a favor de la humanitat. Hi ha reproduït el compàs (com equivalència de coneixement, de mesura, d’espiritualitat); l’escaire (com a eina més lligada a la matèria); els llibres (al·ludint al món de la formació, de la instrucció); la roda de l’engrenatge (al treball, a la laboriositat. En la zona central el globus terraqui (el caràcter universal) i, en el costat esquerra hi ha representat el món de les Belles Arts. Així, hi trobem la lira (música), en la part central una petita figura (escultura) i, gairebé imperceptible, perquè es troba molt malmès aquest fragment, una paleta de pintura (pintura).
La vessant creativa esdevingué entre els nois i noies que assistien a les classes de l’Ateneu un aspecte rellevant. Cada final de curs s’exhibien els treballs escolars i constituïen un acte important de celebració. El 1928, per iniciativa de l’entitat, tingué lloc conjuntament amb aquest final de curs una exposició de productes de la indústria metal·lúrgica –que al costat de la indústria tèxtil era pròpia del món industrial de Sant Feliu- i una exposició de roses. L’Ateneu comptava amb un ex-alumne i persona afí als ideals ateneistes i republicans, Pere Dot i Martínez, que fou un roserista que, des de mitjan anys 20, amb les conegudes “Roses Dot”, obtingué guardons internacionals en molts certàmens d’aquesta especialitat. En temps de la República Sant Feliu passà a dir-se “Roses del Llobregat” i, amb els anys, cada primavera té lloc l’Exposició Nacional de Roses.
Rètol Ateneu Santfeliuenc i estendard.mp3