Quan es compleix l'equador del mandat municipal, el govern de Lourdes Borrell, en coalició amb Junts i Veïns per Sant Feliu, mostra símptomes clars de falta de rumb i de pèrdua d'identitat de ciutat. Totes les promeses buides per a la ciutat s'ha traduït en un govern instal·lat en el "no" sistemàtic, el bloqueig de projectes estratègics i una aposta clara per a la propaganda per damunt dels interessos de la ciutadania.

El govern del NO La negativa a invertir en projectes de ciutat és una de les mostres més flagrants d'aquesta lògica. El govern va renunciar a gairebé 900.000 ? provinents de fons europeusdestinats a rehabilitar la Masia de la Salut com a centre d'interpretació del Parc de Collserola. Una oportunitat que hauria enfortit el vincle entre ciutat i natura, dinamitzat l'educació ambiental i revalorar l'espai natural. Igualment incomprensible va ser el rebuig al trasllat de l'Escola d'Hoteleria a la Nau de Can Bertrand. El mateix govern ha arribat a afirmar que invertir en educació és com "posar diners en un sac trencat". Una visió curta de mires que hipoteca el futur formatiu i professional dels joves de Sant Feliu.

Govern de titulars buits Aquesta negativa es combina amb una constant fabricació de titulars buits. Es fan anuncis que no consten en el programa electoral socialista, com la privatització de la zona esportiva de Les Grases, la remodelació de la plaça de la Vila sense cap diàleg o l'adjudicació del nou contracte de neteja viària i recollida de residus que no incorpora cap mesura de millora en el reciclatge i que ens costarà a la ciutadania 3,5 milions d'euros més, ja que les inversions en maquinària i contenidors les pagarem des del pressupost municipal.

Trencament de consensos El gir autoritari del govern també s'ha fet evident en la ruptura amb el diàleg i els consensos de ciutat. El govern de Borrell ha trencat la consulta ciutadana del soterrament de novembre de 2021 i, quatre anys després, ens trobarem una gestió del planejament del soterrament que poc tindrà a veure amb el procés participatiu. D'altra banda, molt significatiu també és el malestar creixent del teixit de cultura popular davant la manca de suport; exemples d'un govern que actua d'esquena a la ciutadania i al consens històric que sempre ha caracteritzat Sant Feliu.

Aquest mig mandat deixa un balanç preocupant: menys projecte de ciutat, més propaganda i una clara pèrdua de construcció de consensos.