Les dades oficials publicades recentment sobre l'execució pressupostària de l'Estat han tornat a confirmar una realitat crua que molts ja intuïen en el seu dia a dia: Catalunya només rep un irrisori 8,5% de les inversions planificades, mentre que la Comunitat de Madrid en concentra més de la meitat.

Fa unes setmanes vaig explicar en una entrevista que no em tornaré a presentar a les pròximes eleccions municipals de Sant Feliu. És una decisió meditada, presa amb serenor i amb el convenciment que les etapes, també en política, han de tenir un principi i un final.

El pressupost d'un Ajuntament és la màxima expressió del seu projecte polític. Diu què és prioritari i què no. Per això preocupa tant que, rere les paraules grandiloqüents del govern, el pressupost d'enguany mostri una ciutat sense rumb. La Memòria d'Alcaldia anuncia un futur brillant, però el document pressupostari revela la veritat: Sant Feliu no té projecte de transformació real. Quan mirem les xifres, el suposat model de ciutat simplement no existeix.

Arriba el mig mandat, i és hora de fer balanç. A falta d'espais per poder debatre, ens queda només aquesta columna d'opinió per poder dir la nostra.

Per nosaltres el que portem de mandat es caracteritza per una obra de govern marcada per la crescuda sense precedents dels càrrecs de confiança, i per la millora de sous més que significatives dels responsables polítics.

L'any 2008 la Unió Europea va aprovar la Directiva que promovia el concepte "qui contamina, paga", l'any 2022 l'Estat va aprovar la Llei 7/2022 que obligava a introduir sistemes econòmics incentivadors en la recollida de residus i, aquest 2020, va entrar en vigor l'obligació per als Ajuntaments d'aplicar una taxació justa segons la generació real de residus.

Sabies que la fira MIPIM (Marché International des Professionnels de l'Immobilier) és una de les fires internacionals més importants en el sector immobiliari i es celebra a Canes (França)?

L'any passat la decisió d'instal·lar una pista de gel a Sant Feliu per les festes de Nadal va encendre una gran polèmica a la ciutat i de la qual es van fer ressò molts mitjans de comunicació del país.

Segurament el lector no ho recordarà però un ja llunyà 2006 el Parlament de Catalunya bullia amb el debat de si les seleccions catalanes haurien/podrien participar en competicions oficials internacionals. L'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirmava que li agradaria veure les seleccions catalanes amb ple reconeixement. En canvi el seu successor a la candidatura de la presidència, en Montilla, deia que no "és bo barrejar esport i política".

Si hi ha un sentiment que ens provoca, als republicans de Sant Feliu, el rumb actual del govern en solitari de la ciutat és desencís (solitari perquè tot i que ens governa un tripartit, els dos grups minoritaris del govern ni hi són ni se'ls espera).

El govern de la ciutat va aprovar el passat ple d'octubre una pujada de l'IBI del 3,5% i una pujada de la taxa d'escombraries del 12,5%.
 

Ja en el ple d'investidura, el passat 17 de juny, des d'Esquerra vam dir que el govern que començava no ens agradava i que havia començat de la pitjor manera, recordant com en una entrevista a un diari digital, l'alcaldessa a la pregunta "amb quins partits poden bastir acords durant el mandat" responia "que menys amb qui ha governat fins ara amb tots". Això demostra que l'actual govern s'ha teixit des del rancor, i amb l'únic punt d'acord d'haver desgastat el govern del passat mandat. El que ha vingut en el mes posterior tampoc ens ha agradat gens.