El pressupost d'un Ajuntament és la màxima expressió del seu projecte polític. Diu què és prioritari i què no. Per això preocupa tant que, rere les paraules grandiloqüents del govern, el pressupost d'enguany mostri una ciutat sense rumb. La Memòria d'Alcaldia anuncia un futur brillant, però el document pressupostari revela la veritat: Sant Feliu no té projecte de transformació real. Quan mirem les xifres, el suposat model de ciutat simplement no existeix. No hi ha planificació del soterrament, no hi ha Ecodistricte, no hi ha inversions de fons. Les grans declaracions es queden en propaganda. I el més greu: es governa d'esquena a la ciutat. L'oposició no rep documents, no s'expliquen projectes i no hi ha cap voluntat de construir consensos. Aquesta és la realitat d'una governança unilateral. Tot plegat passa, a més, en el moment en què Sant Feliu rep més recursos que mai d'altres administracions. Però, en comptes d'aprofitar aquesta oportunitat històrica, el govern opta per un pressupost sense ambició i, alhora, incrementa taxes i preus públics que acaben pagant les famílies. És una pujada d'impostos encoberta. Les advertències d'Intervenció tampoc es poden ignorar: creixement de la despesa per sobre del permès, ingressos inflats, irregularitats en el capítol de personal i una execució d'inversions que evidencia improvisació. No és només una qüestió política; és una qüestió de gestió responsable. Sant Feliu afronta un moment històric i no pot permetre's un govern que improvisa i exclou. Necessitem lideratge, transparència i capacitat de planificar la ciutat del futur amb tota la comunitat. Aquest pressupost no ho garanteix. No hi ha projecte, no hi ha direcció i no hi ha voluntat de compartir decisions. Per això, des d'Esquerra Republicana diem no. No per tacticisme, sinó per coherència amb el que Sant Feliu mereix: una governança que escolti, que planifiqui i que assumeixi que la ciutat no és patrimoni d'un sol partit.