Les dades oficials publicades recentment sobre l'execució pressupostària de l'Estat han tornat a confirmar una realitat crua que molts ja intuïen en el seu dia a dia: Catalunya només rep un irrisori 8,5% de les inversions planificades, mentre que la Comunitat de Madrid en concentra més de la meitat.
Aquest infrafinançament i la nul·la voluntat d'execució de l'Estat no són percepcions subjectives ni victimisme polític. Acadèmics i economistes de reconegut prestigi com Germà Bel, expert en la gestió de polítiques d'infraestructures, o Guillem López Casasnovas, han assenyalat reiteradament que aquest model inversor asimètric actua com un dels frens més potents al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Bel ha demostrat en nombrosos estudis com el disseny radial de les xarxes de transport centralitza la riquesa de manera artificial, perjudicant els pols més dinàmics. Al seu torn, la Cambra de Comerç i diversos cercles d'anàlisi econòmica adverteixen que la manca d'inversió real es tradueix en una pèrdua constant de competitivitat per a les nostres empreses, un teixit industrial que ha de fer miracles per exportar i una pèrdua directa de benestar per a les classes treballadores, que veuen com els serveis públics es degraden per la falta d'injecció econòmica estructural.
No obstant això, davant d'aquesta asfíxia financera evident, la prioritat de molts governs de l'àrea metropolitana sembla moure's en una dimensió paral·lela on el "pa i circ" continua sent la recepta estrella. Coincidint amb la final del Mundial de futbol, hem assistit a un desplegament gairebé competitiu de pantalles gegants a les principals places dels municipis governats pel PSC. Sembla que per a aquestes instal·lacions efímeres d'oci no hi ha traves burocràtiques, ni problemes de pressupost, ni demores en l'execució.
Seria, doncs, un exercici de transparència democràtica i de pedagogia social sublim que aquestes mateixes pantalles gegants, finançades amb diners públics, fessin una petita pausa durant la mitja part del partit. Quina imatge més poètica i bonica seria veure projectat, en alta definició, un bon gràfic de barres que mostrés el contrast entre el 8,5% d'execució català i el més del 50% madrileny. D'aquesta manera, mentre el veïnat celebra o pateix pel resultat esportiu, també podria pair amb dades clares el motiu pel qual l'endemà el tren de Rodalies tornarà a fallar o per què falten recursos per a les escoles i els centres mèdics de la ciutat.