L'alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, ha visitat divendres 20 de novembre la nova plaça d'Elilsabeth Eidenbenz, situada entre els carrers d'Armenteres, Sant Antoni, Josep Maria de Segarra i Anselm Clavé, hores abans de la seva obertura a la resta de ciutadania. El nou espai s'havia d'inaugurar el passat 23 d'octubre, però no es va poder realitzar cap acte ateses les restriccions derivades de la COVID-19.
 
Durant la visita, en què l'han acompanyat el promotor de l'obra, el director de Serveis Territorials de l'Ajuntament i altres membres del consistori, l'alcaldessa ha volgut ressaltar el nom de la plaça, vinculat a la Maternitat d'Elna. En paraules de Muñoz, "aquest és un espai de memòria, on hi figura una placa amb una al·legoria que té com a protagonista una rosa amb punxes que representen els pètals i alhora les punxes dels camps de concentració. Aquesta plaça és un oasi a la nostra ciutat". També ha posat en valor la nova configuració de la plaça, adduint que "es tracta d'un espai públic que podrà acollir actes socials, trobades més formals i zona de jocs infantils molt naturalitzada, amb molts materials naturals. Volem iniciar un canvi en els jocs infantils per a incentivar la creativitat dels nens i nenes".
 
La construcció de la plaça, contemplada en el projecte d'urbanització aprovat definitivament per l'Ajuntament el 13 de juny de 2018, ha anat a càrrec del promotor del pla urbanístic Armenteres/Anselm Clavé. En total s'han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials peatonals, i 2.040 corresponen a zona verda. A més, s'han realitzat importants millores en les voreres dels carrers d'Anselm Clavé i d'Armenteres, amb nou arbrat i enllumenat. La plaça compta amb una superfície diàfana a la part del carrer d'Armenteres, on s'ha preservat un pi de l'anterior masia Boloix, i una superfície més tova, amb jocs infantils a la banda del carrer de Josep Maria de Segarra. 
 
L'espai incorpora a més un homenatge a Elisabeth Eidenbenz, la directora de la maternitat d'Elna que va fundar aquest equipament el 1939 amb l'objectiu d'ajudar a les dones embarassades dels camps de concentració del sud de França. L'any 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la maternitat, Eidenbenz i les seves col·laboradores Carmen i Victòria, espanyoles exiliades que va rescatar del camp d'Argelés, van desafiar les autoritats per convertir una casa a les afores en un lloc d'esperança per a centenars de dones. Gràcies al seu esperit de col·laboració i sororitat en temps de guerra, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir salvar 595 nadons que van néixer a la maternitat durant els cinc anys que va poder mantenir-la oberta.
 
El cost del Projecte d'Urbanització és de 642.978,41 euros, IVA exclòs, assumit íntegrament pel promotor privat.