Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
23/10/2018 01:02:37

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Ruta del modernisme
Punts de la Ruta

Seu social de "La Unió Coral" i estendard de l'entitat, 1906 - 1915

Passeig Bertrand, 13; c. Pi i Margall, 41

Gabriel Borrell i Cardona

Gabriel Borrell i Cardona

Arquitecte (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944; títol 1887)

 

Des de l’últim terç del segle XIX i fins a principis del segle XX la vida social va començar a tenir una activitat més forta entre la població a través de la constitució d’associacions cíviques com La Unió Coral, més coneguda com “El Coro”, creada el 1892. Entitats com La Unió Coral canalitzaven en bona part les inquietuds socials, cíviques i d’un determinat ideari polític. Oferien als seus socis un ventall força ampli d’activitats, des de la presència a la seva seu de la premsa diària nacional, internacional i local, passant per la projecció de pel·lícules, la realització de partides d’escacs o de dòmino, també de billar, fins a representacions teatrals, assaigs de cant coral, sortides a diversos indrets... El cor d’El Mutuo Apoyo, antecendent de La Unió Coral, entrà a formar part de l’ampli moviment que van ser els cors d’en Clavé i de l’extensa difusió assolida a través dels denominats cors euterpenses.

L’entitat quan comptà amb un cert capital adquirí els terrenys del passeig Bertrand i encarregà el projecte de la seva seu a l’arquitecte municipal Gabriel Borrell. El projecte és de 1906 i encara que es construís en dues fases –la segona correspon a 1914- es va mantenir la fidelitat al projecte incial. Com a seu d’una entitat amb una vida social activa, l’edifici el va resoldre Borrell, amb dues plantes, situant en un dels xamfrans l’accés a la planta superior. La planta baixa estava destinada a sala de cafè, cuina i biblioteca, mentre la planta pis feia les funcions de sala de festes amb escenari –oferint la possibilitat d’actuacions de tot tipus- i servei de lavabos. Borrell havia aplicat un esquema molt funcional d’acord amb les necessitats de l’encàrrec.

És un edifici que, malgrat algunes transformacions sofertes a l’interior al llarg dels anys, ha perdurat com a obra arquitectònica important del patrimoni de la ciutat.

Seu social de La Unió Coral

Si observem la façana podem apreciar que és un edifici d’un moderat Modernisme, sobretot detectable en les aplicacions en pedra artificial de les lesenes, que a la planta pis acaben en florons d’una lleu sinuositat modernista. Tant la façana del passeig Bertrand com la del carrer Pi i Margall acaben amb un frontó coronat per una palmeta més exagerada pel  fullatge que les delimita, un nou element naturalista molt afí a l'estètica que defensa el Modernisme. La balconada que recorre tota la façana d’un extrem a un altre ve sostinguda per mènsules amb aplicacions florals en els extrems. En el projecte Gabriel Borrell situà la façana principal encarada al passeig Bertrand i disposà en el frontó que la corona un espai per incloure-hi el nom de l’entitat, però mai es va utilitzar.

La moderació del conjunt se'ns fa evident a través del ritme de buits i plens que mantenen l'equilibri a través de la simetria i de la disposició del balcó corregut del primer pis que reforça aquest caràcter unitari de tot el conjunt.

La restauració efectuada a l'any 2000 ha retornat a l’edifici la seva singularitat, però mentre s’hi han reproduït, a base de l’aplicació de pintura, sanefes de línies sinuoses en els espais de les sobreportes, no s’han tornat a aplicar en la zona del frontó que dóna al carrer Pi i Margall i que, antigament, havia tingut com figuren en el projecte de Borrell, conservat a l’Arxiu de la ciutat.

En l’interior podem veure diverses fotografies que avui són un document de les diverses seus que tingué; de la cooperativa de consum La Fraternidad que se sumava a la secció mutualista de caràcter assistencial i mèdic que tenia “El Coro”; dels diversos presidents que s’han succeït des de 1892 fins 2004; dels balls i representacions  teatrals, així com un gran quadre –pintura sobre paper-, signat per R. Cili, on s’hi reprodueix l’edifici segons el projecte de Borrell, un paisatge al·lusiu a la vila i la dedicatòria d’un poema de J. Molins Estartús, que enalteix l’entitat.

Unió Coral: estendard de l'entitat
Veure la imatge més gran

L'element més emblemàtic és l'estendard o pendó  de l'entitat  que és exhibit en les celebracions més significades i va ser realitzat poc després de constituir-se l'entitat, el 1892.

Aquest estendard és de roba adamascada d’un to daurat grisós on hi ha estampats elements florals; brodades a sobre –en la part superior- hi figura amb lletres neogòtiques el nom de “Sociedad Coral” i, en el centre, un escut romboidal de color daurat amb les lletres “La Union” i dues mans entrellaçades indicatives del caràcter cohesionador. Finalment, en la part inferior, hi figura l’escut de la vila –amb les graelles del martiri del patró Sant Llorenç- i el nom: “Sª Feliu de Llobregat”.

La Unió Coral i estendard.mp3
Locución en español
Locució en català