El Canal de la Infanta
El Canal de la Infanta és una séquia de reg que es posa en funcionament el 1819 amb l’objectiu de millorar el rendiment dels camps de conreu. En poc temps, va transformar l’economia i la societat de Sant Feliu i del Baix Llobregat.



El Canal pren l’aigua del Llobregat a Molins de Rei, i des d’aquí fa un trajecte de 17 km per irrigar les terres de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants, on desemboca al mar.
A Sant Feliu, la séquia principal entrava a cel obert, encaixonada entre Collserola i la plana. Encara ara, a la zona de Can Sant Feliu del Camí, hi ha un tram envoltat de camps de conreu amb un aspecte similar al que devia tenir al segle XIX.
El Canal i el seu entramat de filloles van tenir una forta presència a la ciutat. Va ser utilitzat com a safareig i com a espai d’esbarjo, ja que s’hi nedava i s’hi pescava, tot i que les ordenances municipals ho prohibien.

Alguns trams van ser soterrats entre la segona meitat del segle XIX i els inicis del segle XX. És el cas del tros que creuava el carrer de Pi i Margall per darrere de l’església. Però d’altres van perdurar, com les ramificacions del barri de Falguera, presents fins a finals dels anys 70.
Recentment les obres d’ampliació de la plaça de Lluís Companys han permès documentar un tram del Canal soterrat i un pou de registre. Aquesta obertura vertical es feia per accedir a la galeria i excavar-la. La troballa ha permès resseguir la traça del Canal per sota de la plaça i veure’n les característiques constructives.
Més informació