Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
16/11/2018 10:24:35

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Ruta del modernisme
Punts de la Ruta

Conjunt de sis cases en filera d'en Molins, 1907 - 1912

Passeig Bertrand, 1-11; c. Pi i Margall; c. Torras i Bages

Gabriel Borrell i Cardona

Gabriel Borrell i Cardona

Arquitecte (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944; títol 1887)

 

Les sis cases en filera projectades per Gabriel Borrell en el Passeig Bertrand que,  a la primera dècada del segle XX començava a prendre la imatge urbana tal com preveia el Pla d'Eixample, són un conjunt molt significat.

Sis cases en filera d'en Molins

En aquest projecte, Borrell, optà per realitzar un conjunt d'habitatges unifamiliars en filera amb una petita zona de jardí en la part posterior. Són edificis de planta baixa i planta pis amb terrat a la catalana. Per bé, que l'arquitecte les projectà el 1907 i el constructor Molins les inicià l'any següent, durant diversos anys van anar construint-se finalitzant-se, el 1912. Podem trobar les dues dates “1908” i  “1912” indicades en la façana amb la tècnica de l'esgrafiat. Es tractava d'una propietat del mateix contractista, en Molins, i sembla ser que quan la feina minvava una mica portava els seus treballadors  en aquesta construcció per anar, de mica en mica, acabant-les.

La concepció de conjunt es fa palesa en la façana  on una sanefa ondulada les delimita en la part superior, corresponent a la barana del terrat, realitzada amb la tèncica del trencadís i amb elements ceràmics que provenen del centre productor de Pujol i Bausis. Aquest ritme serpentejant que hi predomina ve reforçat per una segona sanefa que va emmarcant les obertures de la planta del primer pis, a manera d'arcuacions.

Detall de la façana

Detall de la façana

Detall de la porta

Detall de la porta

Aquests habitatges, disposats en filera, tenen l'ample de les cases de cós; en planta baixa la porta és centralitzada i a banda i banda hi trobem dues finestres. La porta, en aquells casos que ha estat restaurada, s'hi observa el treball de motius ornamentals naturalistes que descriuen el joc del “coup de fouet”, propi de l'Art Nouveau. Un cop travessada aquesta porta de fusta hi ha un petit espai fent les funcions de cancell i una segona porta de vidrieres que dóna directament a l'interior de l'habitatge. Els panys de les portes també mostren el siluetejat de formes corvades adaptables a l'ergonomia de la mà i a l'estil modernista. Encara podem trobar, no en totes les cases, en les finestres d'arc rebaixat l'aplicació de petites peces de marqueteria de fusta que permeten el pas d'una forma adintellada a una altra de corva. En origen totes les persianes de les obertures eren de corda enrollatbles.

La distribució de buits i plens, sense ésser simètrica mostra un equilibri en tota la composició. Així en la planta pis les obertures dels balcons es situen en els extrems de la façana deixant una superfície aplafonada en la part central. En aquest espai en aquells casos on hi figuren les dates “1908” i  “1912” hi trobem dibuixades amb la tèncina de l'esgrafiat una sèrie de garlandes de flors geometritzants i de certa influència de l'escola de Glasgow o de Mackintosh. Un balcó corregut amb les baranes tornejades abraça les dues sortides i té en la part inferior petites peces de ceràmica disposades de forma romboidal que alternen el color blau jaspejat i el blanc; és el mateix motiu que trobem en  les bandes verticals que emmarquen les sortides dels balcons.  La resta del parament és llis en la planta pis i disposat en bandes de carrerus en la planta baixa. Una gran riquesa de motius i de cromatisme que singularitzen aquest conjunt d'habitatges.

Sis cases en filera d'en Molins.mp3
Locución en español
Locució en català