Casa Monmany, 1907
C. Creus, 28; c. Eugeni d'Ors
Antoni Coll i Fort
Arquitecte (títol 1897)
Aquest arquitecte que també portà a terme el projecte de Can Vila o La Palanca a Camprodon, realitzà la reforma de la casa Monmany de Sant Feliu, a principis del segle XX.
La reforma va ser sol·licitada per Eduard Bertran Tintoré, habitant de Barcelona i propietari dels tres solars que anaven, després de la reforma de l'arquitecte, a ser convertits en una única casa. Aquesta va ser adquirida, en els anys vint, per Jaume Monmany; nom amb el qual es coneix l'edifici. Jaume Monmany també es dedicà al negoci de l'exportació directa de fruites des de Sant Feliu.
Aquest edifici, doncs, és fruit de la unificació de tres solars en un de sol –d’aquí l’amplària que presenta- i conservant les parets laterals cegues degut a la mitjaneria. És una casa de planta baixa i dues plantes pis amb l’accés centralitzat on destaca la porta de fusta de dos batents amb lleus motlluratges modernistes. Tot l’edifici presenta l’arrebossat imitant carreus; en el primer pis grans balcons amb baranes de pedra artificial recorren les obertures mostrant motius naturalistes neomedievals; el segon pis manté aquest caràcter distintiu a través de les obertures ornamentades amb trencaaigües d’inspiració neogòtica i naturalista. La part superior conté un coronament extremadament sinuós en la zona central, a banda i banda, continua la barana d’inspiració neogòtica en els balustres i limitant la façana, en un extrem i un altre, uns esvelts pinacles amb elements florals i acabats en floró. Tota l’aplicació ornamental prové de motllos de pedra artificial amb els que hom acostumava a plasmar l’estil del Modernisme, en aquest cas, plenament entroncat amb el rerafons neomedievalista.
