Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
16/11/2018 10:23:12

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Ruta del modernisme
Punts de la Ruta

Pisos de Can Bertrand, 1922 - 1925

C. Laureà Miró, 80-96; interior del pati: ptge. Sant Joan

Gabriel Borrell i Cardona

Gabriel Borrell i Cardona

Arquitecte (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944; títol 1887)

Modificació de l'entrada d'accés als carruatges i del xamfrà dels pisos, 1939

Josep M. Jujol i Gibert

Josep M. Jujol i Gibert

Arquitecte (Tarragona, 1879 - Barcelona, 1949; títol 1906)

Els pisos Bertrand van ser projectats per Gabriel Borrell el 1922, i l'obra s'enllestí el 1925, tal com figura en una de les façanes. Va ser una iniciativa de l'industrial Joan Bertrand per dotar la vila, davant l'augment de població i de la necessitat d'habitatges, d'un conjunt d'onze blocs de pisos destinats, principalment, als treballadors de la seva fàbrica i construïts en terrenys de la seva propietat, a tocar de la fàbrica Can Bertrand.

Estan situats a  la carretera Reial i s’adoptà la solució de blocs, dels quals sis donen directament a la carretera i, uns altres cinc, al pati interior; denominat passatge Sant Joan. No és un pati tancat, sinó que hi ha un accés directa, entre els dos primers blocs  des de la carretera a l’interior del recinte, que podia i, és, practicat per carruatges. Serà en aquest accés des de la carretera quan, el 1939, es portà a terme l’actuació de l’arquitecte Josep M. Jujol.

Pisos Can Bertrand

El mes de novembre de 1939, Lluís Bertrand i Coma, com a gerent de “Bertrand S.A.” sol·licità a l’arquitecte Jujol la modificació de l’entrada als pisos de Can Bertrand. Jujol projectà el gran arc de l’entrada, realitzat en formigó mantenint així una unitat amb tot el conjut, i arrodoní el xamfrà de l’accés a un dels blocs. La mesura permetia el pas de vehicles sense cap problema de limitacions de gir i, a més a més, també feia de lligam entre els dos blocs, ja que un d’ells quedava més aïllat de la resta del conjunt. La seva intervenció també modificà l’accés comunitari dels blocs més propers al gir adoptant la solució d’arrodonir els angles rectes originals de les escales i galeries.

El material constructiu, tant en la intervenció d’en Borrell com en la de Jujol, va ser el formigó armat i, responent al criteri d’economia, no hi ha en tot el conjunt dels blocs cap element sobreafegit de decoració. Tan sols una motllura ondulant, una mica pronunciada,  serveix per rematar cadascun dels blocs.  L’accés als blocs és a través d’escales a l’aire lliure que serveixen d’accés per a dos blocs. Amb aquesta solució Borrell trencava el que s’hagués pogut convertir en un gran mur.

Pisos Can Bertrand

També podem veure, en l'interior del pati, denominat passatge Sant Joan, l'aplicació en un dels blocs d'un plafó de ceràmica on s'hi reprodueix la figura de Joan, en la riba del riu Jordà, en el moment de batejar Jesucrist, mentre li deia: “Sóc jo qui hauria d'ésser batejat per Tu”. És una representació realista emmarcada per una sanefa. En aquest pati interior una petita àrea de pins doten aquest interior d'un element verd i alegre.

En el projecte de cadascún dels pisos, Borrell, establí uns criteris molt racionals i higienistes al disposar cada pis amb ventilació creuada; uns són de 100m2, els de tres dormitoris, bany complet, lavabo, cuina i menjador i, els altres, de 80m2, de dos dormitoris. En l’actualitat s’ha iniciat un procés de rehabilitació i disposen de gas ciutat. També situà en els baixos de cadascun dels blocs uns espais destinats a trasters.

Pisos Can Bertrand

Pisos Can Bertrand.mp3
Locución en español
Locució en català