Antiga Residència Sanatori del Bon Salvador, 1914

(ampliada i modificada)

C. Armenteres

Bonaventura Conill i Montobbio

Arquitecte (Barcelona, 1875 - 1946; títol 1893)

Aquesta residència sanatori del Bon Salvador, regentada per monges franceses i situada a l’antiga heretat d’Erasme de Gònima, va ser projectada per l’arquitecte Bonaventura Conill, el 1914. Posteriorment, vers els anys 30 del segle XX, va ser ampliada i es produí alguna modificació en el conjunt de la seva volumetria.

La residència sanatori és un edifici aïllat, de planta baixa i dues plantes pis, concebut a manera de xalet i amb coberta de quatre vessants. Diferents volums i la disposició de dues torratxes –que fan les funcions d'element de comunicació vertical- articulen un edifici de línies molt mesurades. Tot i que certs elements ornamentals mantenen certa afiliació amb el neomedievalisme d'Elies Rogent, l'austeritat predomina en el conjunt. Hi ha un joc d'obertures, finestres adintellades, d'altres –com en la planta última- són aparellades i en el cos central les trobem que prenen la forma geminada. L'edifici és recobert en estuc, deixant els lements de les obertures amb la pedra artificial visible. També en la porta d'accés una marquesina mostra aplicacions de ceràmica decorada vidrada, model d'en Gallissà i provinents de Pujol i Bausis. Aquesta suma i varietat tant de materials com de solucions ens entronca amb el Modernisme.

En el moment de la seva construcció, el 1914, el contractista Josep Molins era qui portava a terme l'encàrrec i va ser la darrera de les seves intervencions al morir mentre portava a terme l'obra; que va ser continuada pels seus fills, paletes, com el “vell Molins”, nom amb el que era conegut entre els santfeliuencs. Encara avui, aquesta antiga residència, té al seu voltant una àmplia extensió de zona enjardinada.

Antiga Residència Sanatori del Bon Salvador