El dia 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Any rere any es fa una celebració a aquest passeig recordant l’11 de setembre de 1714, quan Barcelona es rindeix després del setge a que fou sotmesa per les tropes de Felip V i finalitza la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta data ha estat declarada oficial per la Generalitat de Catalunya com a Diada Nacional.

Dues dinasties predominaven a Europa en el segle XVI: els Àustries i els Borbons. La Guerra de Successió Espanyola va ser la guerra entre l’any 1702 i el 1714 que es va iniciar perquè Carles II (rei d’Espanya que pertanyia a la dinastia dels Àustries) mor sense descendència i en el seu testament designà a Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França, de la dinastia dels Borbons) com al seu successor. El segon candidat era Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria), de la dinastia dels Àustries.

Felip d'Anjou

Carles d'Habsburg

Si Felip d’Anjou accedia al tro hi hauria un desequilibri de poder a Europa favorable als Borbons, per això Gran Bretanya, Holanda i Portugal donaren suport a l’arxiduc Carles d’Habsburg. Aquests declaren la guerra a França i Espanya i això desenvocà en un conflicte internacional.

Espanya dividida: Castella es posiciona a favor de Felip d’Anjou (menys la noblesa, que no volien perdre poder), i la Corona d’Aragó és partidària del regnat de Carles d’Habsburg.

El 1703 l’arxiduc Carles és proclamat rei de Viena i el 1711 mor l’emperador d’Àustria. Carles d’Habsburg li succeeix al tro. La situació canvia ja que ara són els Àustries els qui tindràn molt de poder si l’arxiduc Carles puja al poder a Espanya.

Els anglesos i els holandesos volen acabar la guerra i es posicionen a favor de Felip V (Felip d’Anjou). Signat el Tractat d’Ultrech i de Rastatt(1713-1714), Gran Bretanya es queda Gibraltar i Menorca i Àustria es queda amb Flandes, Nàpols i Sardenya.

El dia 11 de setembre de 1714 va ser la data d’assalt final a Barcelona de les tropes de Felip V, liderades per Berwick. El que equivaldria a l’actual alcalde, Rafael Casanova, va sortir cap a Portal Nou per a animar els defensors de Barcelona, alçant la bandera de Santa Eulàlia (patrona de Barcelona) i els 10 representants de la diputació amb la de Sant Jordi (patró de Barcelona). Villaroel va ser el general que va iniciar les negociacions de pau.

L’ascens al poder de Felip V, més tard, el 1716 comportà l’abolició de les lleis i de les institucions catalanes (s’imposen les de Castella) amb el Decret de Nova Planta (1716) que significà:

1. Derogació de les insitucions polítiques catalanes: substitució de la Generalitat i el seu President, per la Reial Audiència, comandada pel capità general; el Consell de Cent (‘‘ajuntament’’), les Corts (el Parlament), i el sistema fiscal, monetari i militar.

2. Abolició de les Corts de la Corona d’Aragó (s’integraríen a les de Castella, sotmeses al rei Felip V)

3. El castellà com a idioma oficial a Catalunya.

4. Tancament de les universitats catalanes i la creació d’una de nova a Cervera (ciutat que s’havia mostrat partidària de Felip V en tot moment).

5. Divisió territorial ja no en vegueries sinó en corregiments.

6. Implantació de l’impost del Cadastre, el qual aniria en mans del govern central.

El Parlament de Catalunya declarà el dia Festa Nacional, en la seva primera lleis després de la seva reaparició el 1980. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: «Catalunya, definida como nacionalitat a l’article primer, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne». L’ article 8.3 estableix: «La festa de Catalunya es el Dia Onze de Setembre»