Festes populars

Link to ObjectExecute action
16/11/2018 10:41:32

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Cultura
Nadal i Reis

Conte del Patge Shelín i els fanalets de la Nit de Reis

Fes clic en aquesta imatge per començar a llegir el conte

El que potser no sabíeu és que abans de ser patge, en Shelín era un nen que vivia a la vila de Sant Feliu, com vosaltres. Els seus pares tenien una casa molt gran i li compraven les joguines més modernes. I, així i tot, en Shelín no estava gaire content. Els seus pares, encara que se l'estimaven molt, sempre estaven capficats en feines importantíssimes. 

- Com m’agradaria tenir menys joguines però poder jugar amb el pare i la mare! - es queixava.

Un dia, quan s’acostava Nadal, en Shelín va tenir una mala pensada. Va agafar totes les seves joguines: el cotxet, l’osset, el tricicle…, i les va fer malbé! Així sí que va aconseguir cridar l’atenció del pare i la mare, que van passar una bona estona amb ell, encara que fos per cridar-li l’atenció.

Aquella mateixa nit, quan en Shelín era al llit  donant voltes i voltes pensant què demanaria ara per Nadal, una lluentor daurada va néixer darrere dels seus llençols.

En Shelín va treure el cap amb por i va veure tres figures altes amb llargues barbes. Va reconèixer els Reis d'Orient.

- També em voleu renyar? - va dir en Shelín amb por.

- Ja sabem el que has fet, però no -va dir en Gaspar somrient-. Volem que ens acompanyis en un viatge molt especial.

I dit això, el llit d’en Shelín va desaparèixer i es va transformar en un estel brillant com la Lluna. I sobre aquest estel podia volar com si muntés a cavall, com si anés en patinet. I fins i tot podia jeure a l’estel per contemplar tot el cel.

Amb una ordre dels Reis, en Shelín i l’estel van aixecar el vol. I per un estrany poder que li havien concedit, el nostre amic podia llegir els somnis dels nens i nenes que dormien i dels que somiaven desperts.

Va visitar infants de tot arreu: de la Xina, dels Estats Units, de la Cerdanya, de l'Àfrica..., que vivien en cases, en haimes, en cabanyes, en cases dalt dels arbres... Nens i nenes de tota condició i color: morenos, blancs, negres, grocs, rics, pobres...

Tots i totes tenien un mateix desig: rebre els regals dels Reis Mags d'Orient i ser feliços amb les seves famílies.

De sobte, l’estel va desaparèixer i en Shelín va tornar a jeure al seu llit, junt amb els Reis d’Orient.

- Si vols, tu ens pots ajudar a fer arribar una joguina a aquests nens i nenes - va dir en Gaspar. 

I des de llavors, en Shelín va acceptar ser patge. I va rebre com a regal un penjaroll màgic per poder viatjar al país dels Reis d’Orient cantant un petit encanteri:

- Amulet d'espurnejos lluents, porta'm al país dels Reis d'Orient!

Fent aquesta feina que tant li agradava, el patge Shelín va créixer fins a convertir-se en tot un jove. Allà, al país dels Reis, va conèixer un altre ésser, un follet entremaliat anomenat Carbonet.

Aquest follet era l'encarregat d'extreure el carbó de sucre per als infants trapelles com ell, i mai se separava del manyoc de claus de les mines ni del seu flabiol màgic. Gràcies a un encanteri en forma de música, aquest instrument li permetia encendre i apagar els fanals que il·luminaven els llargs túnels de les mines.

Però en Carbonet sempre rondinava:

- Com m’agradaria volar en un estel brillant com en Shelín! A més, cada vegada hi ha més petits trapelles i tinc més feina!

Aquella nit de Reis, en Carbonet es va pensar una bona malifeta perquè els Reis d’Orient s’enfadessin amb en Shelín:

- Així deixaran de confiar en ell i jo em convertiré en el patge Carbonet! - va exclamar.

I sense perdre ni un minut, va agafar el seu penjoll màgic i va cantar:

- Amulet d'espurnejos daurats, al país dels infants em portaràs!

El pla d’en Carbonet tenia relació amb una altra missió del patge Shelín: la de guiar Melcior, Gaspar i Baltasar amb el seu estel brillant, fins a les ciutats on els nens i nenes els esperaven. I després, quan era de nit, en Shelín entrava als dormitoris dels petits per comprovar que estaven ben adormits, i picava l’ullet als Reis perquè entressin a deixar els regals.

Però aquella nit de Reis, en Carbonet en va fer una de ben grossa! Quan a la vila ja era fosc i els nens i nenes tancaven les seves cartes, al cel de Sant Feliu va començar a sonar una estranya i dolça tonada, i d'un en un tots els fanals de la vila es van apagar. Era en Carbonet amb el seu flabiol màgic!

- Ha!, ha! Ara en Shelín es perdrà a les fosques i no trobarà les cases dels nens i nenes. Com s‘empiparan els Reis!

Però en Shelín no va trigar a adonar-se de la trapelleria del seu company, ja que, tot d’una, els infants de Sant Feliu van començar a desitjar, només, que la llum tornés a la vila.  En Shelín, que ja volava amb els Reis cap a la ciutat, va avançar-se per esbrinar què succeïa. I quan va veure els fanals apagats, es va ensumar la trapelleria d’en Carbonet.

- I si la il·luminés amb el meu estel? És molt brillant, però potser no prou… Mmm, ja ho tinc!

En Shelín va decidir demanar ajuda a les seves amistats, els nens i nenes. I va anar allà on sabia que en podria trobar una bona colla: a la plaça de la Vila.

Allà, tota una serp de canalla s'esperava per poder donar als Reis la seva carta. En Shelín va aterrar davant la mirada sorpresa dels pares i mares.

- Ens hem d'afanyar per fer que els carrers tornin a estar il·luminats, o els Reis d'Orient passaran de llarg!

El patge Shelín va explicar a tothom el  seu  pla.

- Ràpid! Crideu els vostres amics i amigues! Hem de buscar fanalets! Molts fanalets! I ens hem de reunir aquí, a la plaça!

Tothom es va posar en marxa, i aviat no hi havia a la vila una sola persona que no treballés perquè tornés a haver-hi llum.

Els pares i mares van col·laborar-hi ajudant els infants a encendre les espelmes. I, a poc a poc, la foscor va desaparèixer de Sant Feliu.

- Mireu, ja vénen! –cridà un nen assenyalant els Reis.

Els infants havien aconseguit il·luminar tota la vila! I van donar la benvinguda als Reis d'Orient amb centenars de fanalets a la mà. Els tres Reis van agrair, sorpresos, aquella original recepció.

Aviat en Carbonet, penedit, va confessar-se culpable:

- No és just. Només volia viatjar en un estel brillant com en Shelín! - va queixar-se als Reis d’Orient.

Aquests van mostrar-se comprensius i en comptes de castigar-lo, van decidir que en Shelín i en Carbonet s’ajudessin. A l’estel, hi cabien perfectament tots dos, i a les mines de carbó de sucre quatre braços acabarien la feina abans.

Aquella nit, els nens i nenes de Sant Feliu van poder donar les seves cartes als Reis d’Orient. I en Shelín i en Carbonet, amb l'ajuda d’altres infants de tot el món, van procurar que cap ni un es quedés sense joguina. Ni tan sols els que no havien pogut enviar la seva carta.