El 28 de setembre de 1881 va néixer a Barcelona l’escriptor i filòsof Eugeni d’Ors. El seu pare era barceloní i la seva mare cubana.

1904/ va iniciar les dues columnes a la premsa catalana amb dos pseudònims ( Octavi de Romeu i Xènius).

1905/ es va doctorar en Dret a Madrid amb el treball "Genealogia Ideal de l'Imperialisme".

1906/ va començar a publicar "el Glossari" (firmant amb el pseudònim de Xènius , fins a l'any 1921) una columna al diari "La Veu de Catalunya" on parlava sobre el Noucentisme i recollia les "palpitacions" del temps. Va ser corresponsal a París del diari "La Veu de Catalunya", on va estudiar Psicologia i Filosofia entre el 1906 i 1910.

1908/ va participar en el tercer congrés internacional de Psicologia a Heidelberg, on va llegir els treballs “Religio et libertas i Le residu dans la mesure de la science par l’action”, i al de Bolonya l’any 1911, on va presentar un estudi sobre La curiosité.

1909/ va impartir un curs sobre la lògica i metodologia de les ciències als Estudis Universitaris Catalans. Va assistir al 6è congrés internacional de psicologia a Ginebra, on va conèixer a Henri Poincaré.

1910/ va retornar a Barcelona convertit en l’intel•lectual català més popular i influent del moment.

1911/ va ser anomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. Va publicar un recull de “gloses" La Ben Plantada símbol idealitzat de la dona noucentista. Una de les obres més populars d' Eugeni d'Ors.

1913/ es va doctorar en Filosofia i Lletres per la universitat de Madrid.

1914/ es va proclamar la Gran Guerra i va impulsar la col•lecció "Minerva" i la revista "Quaderns d'Estudi". Amb la fundació de la Mancomunitat de Catalunya, va dirigir l'Escola de Bibliotecàries. Es va implicar en la construcció de la xarxa de Biblioteques Populars i va ser membre del Consell de pedagogia de la Mancomunitat.

1915/ esdevé Director de l'Escola de Bibliotecàries. Es va publicar el seu llibre "El Divertiment"

1916/ es va publicar "La lliçó del tedi en el parc" una reflexió sobre la supremacia de la intel·ligència, sobre l'instint de l'art, sobre la vida de l'home i sobre el caos.

1917/ és nomenat Director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. També el seu amic “Prat de la Riba” va morir; ell era el seu protector. Des d’aquell moment la seva vida va canviar radicalment.

1918-1920/ Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, i Eugeni d’Ors no tenien bona relació, ja que, tenien punts de vista diferents.

1919/ el van acusar de malversació de fons públics, fet pel qual el van fer fora de tots els seus càrrecs.

1920/ es va produir un distanciament entre ell i el programa de la Lliga Regionalista a causa de la mort de Prat Riba. Es va publicar “El nou Prometeu”. També van determinar la dimissió del seu càrrec oficial, que fou àmpliament debutada a l’assemblea General de la Mancomunitat.

1921/ al mes d’Abril abandonà la direcció del seminari de filosofia i cessà com a secretari de l’institut.

1922/ va publicar un dels llibres que més importància  li donarien com a crític d’art ,Tres horas en el Museo del Prado.

1923/ es va anar a viure a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà.

1927/ va ser escollit membre de la Real Acadèmia Espanyola. 

1930/ es va publicar la versió francesa d’un estudi seu sobre Picasso.

1936/ es va arrenglerar amb el govern rebel de Burgos.

1937/ va participar en les tasques d’organització cultural, com a secretari a l’institut d’Espanya.

1938/ va participar en les tasques d’organització cultural, com a director general de belles arts. També va organitzar l’aportació espanyola a la Biennal de Venècia. Va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra.

1939/ en aquesta etapa va ser nomenat Doctor honors causa per la Universitat de Coïmbra. Va ser un dels principals escriptors i pensadors més importants de l’època del règim franquista.

1941/ va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Aix-en-Provença.

1946/ va crear l’Acadèmia Breu de la Crítica d’Art. També va fundar l’acadèmia del “Faro de San Cristòbal”.

1953/ li va ser conferida amb caràcter excepcional la “Càtedra de Ciència de la Cultura” a la Universitat de Madrid.

El 25 de setembre de 1954 va morir a Vilanova i la Geltrú on acostumava a estiuejar però, va ser enterrat a Vilafranca del Penedès d’on procedia la família de la seva mare. Aquell mateix any, en edició pòstuma, es va publicar “La verdadera història de Lidia de Cadaqués”.