Ruta de Can Bertrand

L'Ajuntament instal·la un seguit de plafons en diferents punts de la Colònia de Can Bertrand, perquè tothom qui vulgui pugui conèixer i viure l'evolució d'aquest recinte fabril santfeliuenc, a través d'edificis i elements patrimonials remarcables. La ruta permet passejar i conèixer els diferents espais i elements que van configurar aquest ecosistema de naus industrials, fum de fàbrica i habitatges iniciat l'any 1861.

Amb els plafons, l'Ajuntament anima a santfeliuencs i santfeliuenques i a visitants a descobrir aquest passeig entre patrimoni present i llocs desapareguts però localitzats. Els plafons explicatius seran perennes i responen a la voluntat de revaloritzar el patrimoni cultural local a partir de panells divulgatius a peu de carrer.

Alguns dels plafons de la ruta:

Pisos Bertrand

• Onze pisos per acomodar els treballadors del complex. Obra de Gabriel Borrell el 1922, el 1939 l'arquitecte Josep M. Jujol construí el gran arc que dona a la carretera.

Residència de la família Bertrand. Recinte industrial

• El Sr. Manuel Bertrand construí la seva residència on ara hi és el Casal de Joves. El complex de Can Bertrand comprenia originàriament un nombre major de naus, que van ser enderrocades. Ara se'n conserven tres, que han pres nous usos.

Residència del director de la fàbrica. Habitatges dels obrers

• Era la residència del director de la fàbrica. En destaquen els barrets de les originals xemeneies. Els habitatges dels obrers eren de planta baixa i amb hort a la part posterior. Actuals carrers de Sant Antoni i Santa maria.

Passeig Bertrand

• Connectava l'estació -la tercera de Catalunya després de Mataró i Granollers- amb la fàbrica.

Condicions laborals de les dones

• La jornada laboral al segle XIX podia anar de les 12 a les 15 h diàries, i el sou femení era el 50 i 60% menor que el dels seus companys.

Màquina de vapor i teler

• Aquest teler procedeix de la fàbrica de les Tovalloles i és una mostra dels que van omplir les naus tèxtils de Can Bertrand.

La ruta és una iniciativa de la Comissió de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat impulsada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Compta amb la redacció de l'Ateneu Santfeliuenc i la producció tècnica i disseny de Culturània SC amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.