Ermita La Salut
Edifici religiós privat, del segle XVII, situat a l’entorn de la Riera de la Salut, al costat de la Masia de la Salut. La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749.
La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749.
Ermita de dimensions petites amb planta rectangular i teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal. Conté una porta rectangular amb impostes i una finestra en arc semicircular a la part superior de l’entrada. El coronament de la façana ressegueix en forma esglaonada les dues vessants de la teulada. La façana lateral dreta té dues petites finestres en forma d’arc escarser. El sostre de l’interior del temple és de volta de canó.
Història
Les primeres noticies conegudes de l’Ermita de la Salut daten de l’any 1661, quan el petit temple estava dedicat a la Mare de Déu dels Rosers. L’advocació actual de la Mare de Déu de la Salut no apareix documentada fins l’any 1748. Durant la Guerra Civil espanyola, l’ermita fou destruïda. Aquest fet comportà la seva reconstrucció l’any 1939. Per celebrar-ho, el 23 de juny de 1940 els santfeliuencs pujaren en processó per dur la nova imatge de la Mare de Déu. L’any 2002 l’ermita patí un incendi.
Entorn
El paratge de la Salut està emmarcat dins de boscos de pi i alzina amb alguns exemplars de roures. Al costat de l’edifici els arbres en l’actualitat cobreixen terrenys que havien estat antics conreus de garrofers, oliveres i ametllers.
Pel que fa a la fauna, tota aquesta tipologia de vegetació són font d’alimentació per a conills, tords, oriols, abellerols, llangardaixos, sargantanes; i alguns rapinyaires com l’aguilot o carnívors com el toixó i la guilla.
Curiositat
L’ermita actual és fruit de la reconstrucció de l’any 1939.
Enllaços d'interès: