Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
22/04/2024 14:39:35

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Punts d'interès

Masies i Ermites Can Ferriol

Can Ferriol

  • Ruta 1
  • Ruta 3
  • Punt d'interès de construccions tradicionals
  • Punt d'interès d'agricultura i ramaderia
  • Punt d'interès de fauna
  • Com arribar

Masia d’estil modern popular del segle XVIII dins d'una finca de 86 hectàrees de boscos i camps amb conreus de secà i regadiu, i fruiters.

Descripció

Can Ferriol és una masia de planta rectangular construïda en paral·lel a un desnivell natural del terreny i amb dues teulades a dues aigües perpendiculars. Està formada per diferents cossos d’edificis que presenten diverses alçades i en alguns sectors de la construcció es visualitza la pedra vista.La casa consta de planta baixa i pis superior.

La façana principal té al centre una porta adovellada en arc de mig punt i tres finestres quadrangulars amb llinda, brancal i ampit de pedra, a la part superior. Al costat sud-oest, de les parets exteriors surten uns petits murs que delimiten un jardí.

Prop de la casa es troben dues petites dependències construïdes de forma aïllada (probablement antics corrals), que foren restaurades als anys 90 del segle XX per encabir-hi unes aules de natura.

Alguns investigadors pensen que la primera menció de Can Ferriol, coneguda també amb el nom de Can Furriol, podria estar en uns documents de finals del segle X, que fan referència a unes permutes del Monestir de Sant Cugat on es menciona un mas amb una font amb el nom de Ferroncincto. Però aquestes dades no estan contrastades. L’edifici actual dataria del segle XVIII, resultat de diferents transformacions al llarg de la història.

La masia és una construcció típica de la Catalunya rural amb edificis aïllats vinculats a l’explotació agrícola, ramadera i forestal. Els materials emprats en la seva construcció varien en funció de l’època. Així doncs, mentre que a l’Edat Mitjana les parets es feien amb pedres unides amb fang, més endavant aquesta tècnica fou substituïda per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable i el primer metre i mig d’alçada sol ser de pedra. La façana principal tendeix a inclinar-se cap al sud i sovint es guarneix amb un rellotge de sol.

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. El teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

La distribució més típica d’aquestes construccions rurals dividia l’espai en dos pisos. En el primer pis (planta baixa) es reservava per les feines pròpies del camp, mentre que el segon pis era utilitzat com a habitatge. Si la casa disposava d’un tercer pis, aquest era utilitzat com a graner. Els animals, d’altra banda, podien viure o bé al primer pis o en un estable independent.

Entorn

Explotació agrícola de secà cultiu de garrofers, ametllers i oliveres.

Curiositat

Accés restringit.

Sota la masia es troba la font de Can Ferriol que serveix per abastir un antic safareig

Altres llocs d'interès en aquest punt

Mina (Font de Can Marc, sobreCan Ferriol)

Mina (Font de Can Marc, sobre Can Ferriol)

La característica principal de les fonts naturals de muntanya és que l’aigua que en brolla ho fa de manera intermitent, depenent del règim de pluges i de la filtració de les aigües amb el contacte de la pedra calcària amb les vetes d’ordovicià de Santa Creu d’Olorda, s’origina una mina inaccessible d’un 1m d’altura i 0,5 d’ample.

Fonts

  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals.
  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals.
  • CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78.
  • DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
  • ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
  • FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p.
  • RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
  • PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p.
  • SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.

Llistat punts d'interès

Inici de Rutes per Collserola

Salta a la part superior