Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
08/02/2023 21:22:35

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Punts d'interès

Masies i Ermites Santa Creu d'Olorda

Santa Creu d'Olorda

  • Ruta 3
  • Punt d'interès de construccions tradicionals
  • Punt d'interès d'agricultura i ramaderia
  • Com arribar

Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032.

Descripció

El puig d’Olorda (435 m) està format per una massa de roques calcàries del període Devonià – del Paleozoic o era Primària- que afloren entre les llicorelles, roques dominants a la serra de Collserola, també del Paleozoic. Les roques calcàries són explotades activament per a l’obtenció de ciment. Al costat de l’església hi ha un gran esvoranc d’una mina de carbó avui abandonada.

Els voltants de Santa Creu d’Olorda són poblats de pi blanc, que cobreixen grans extensions d’alzinars. També ens trobem amb garrigues i brolles d’estepes i brucs. També hi viu el tudó, un ocell de la família dels coloms de mida més grossa, adaptat a viure als boscos mediterranis. La seva particularitat és la seva veu, que se sent arreu del parc, i se`l pot veure fàcilment quan aixeca el vol pel soroll de les ales al bategar.

Fem un breu apunt de la història que envolta l’àrea de Santa Creu d’Olorda.

La cova d’Or o dels Encantats, les excavacions efectuades pel club muntanyenc i Ll. M. Vidal, on destaquem les troballes d’objectes de sílex, utensilis d’os i vasos funeraris de terrissa, ens proporciona informació valuosa i ens diu que la cova fou habitada per l’home durant el Neolític.

En el món ibèric tornem a trobar assentaments al poblat de Santa Creu d’Olorda, sota la direcció del professor Oriol Granados, que van proporcionar abundants materials, avui exposats a les vitrines del Museu de Molins de Rei.

En els documents més antics troben escrit “muntanya fortificada” no podem saber la defensa que produïa, si com a defensa pròpia o de l’exterior. Les torres d’Olorda es poden datar entre els segles IX –X, exemple d’això tenim la torre Abadal de forma prismàtica.

De la parròquia de Santa Creu d’Olorda, tenim dos referències: el testament sacramental de Gasalter, marit de Savil, jurat el 5 de gener de 1032 damunt l’altar de Sant Pere Apòstol que diu “en la parròquia de Santa Creu d’Olorda”, i el pergamí datat del 24 de febrer de l’any 1066, on consta que l’abat de Sant Cugat fa una donació el levità Guillem Sendred dels béns ramaders, agrícoles i senyorials de la parròquia, això no vol dir, que no existís, ja que possiblement era l’oratori o capella d’una de les torres d’aquestes terres, en tot cas no havia estat erigida com a parròquia amb anterioritat.

L’edifici del costat de la parròquia, que fou fins fa poc rectoria, ha d’esser identificat com l’antic castell d’Olorda. Va ser construït en diverses etapes entorn d’un pati rectangular, amb alguns murs interiors d’aparell en opus spicatum, que ha estat el sistema d’encaixar parets. La torre amb porta adovellada que dóna a la plaça correspon a una de les èpoques més antigues. El castell d’Olorda, avui està en estat ruïnós.

Durant el segle XIX és un poblet de cases escampades que pertany al municipi de Barcelona. El nucli principal és al voltant de l’església dedicada a la Santa Creu, en un coll entre les valls de Sant Bartomeu de la Quadra i de la Salut, al peu mig d’Olorda.

Santa Creu d’Olorda havia obtingut el seu Ajuntament Constitucional que va durar prop de cent anys. La manca d’ingressos va fer acumular deutes, la projectada carretera de Molins de Rei a Vallvidrera suposava una despesa fora del seu abast. El poble no s’havia desenvolupat, només comptava amb la gent que treballava la terra. El segle XX representava nous canvis i avenços. Com Ajuntament Constitucional va haver de fer un pas cap a la supressió ja que no podien encarar la nova situació. Es va prendre la decisió -previ estudi dels últims pressupostos presentats el 1911- de repartir el terme municipal entre Sarrià, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, i es va convocar una comissió que establiria els límits entre els tres municipis.El traspàs administratiu del territori es fa efectiu en data 1916 a Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat i al 1921 a Sarrià (ara integrat a Barcelona).

L’empresa propietària de la fàbrica de ciments, instal•lada primerament a Sant Just Desvern, veu l'oportunitat d'ubicar-se a Santa Creu d’Olorda el 1960 i així aprofita la proximitat amb la pedrera. Valenciana de Cementos Pórtland, S. A.,coneguda com la Sanson està en funcionament. Actualment el procés d’extracció de pedra calcària es fa des de Vallirana.

Fonts:

  • NUET i BADIA, Josep (1981)Camí de Sant Just Desvern a Santa Creu d’Olorda: Itinerari geogràfic, Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS), Sant Just Desvern.
  • NUET i BADIA, Josep (1985)Santa Creu d’Olorda, un poble desaparegut del Baix Llobregat. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
  • NUET i BADIA, Josep(2002)Santa Creu d’Olorda . Historia d’un poble que no pogué reexir.Parròquia de Santa Creu d'Olorda, Barcelona.
  • NUET i BADIA, Josep(2002)Santa Creu d’Olorda . Historia d’un poble que no pogué reexir.Parròquia de Santa Creu d'Olorda, Barcelona.

Enllaços:

Llistat punts d'interès:

Inici de Rutes per Collserola

Salta a la part superior