Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
25/02/2024 05:25:55

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Punts d'interès

Masies i Ermites Can Cuiàs

Can Cuyàs

Edifici lúdic privat, del segle XVII, situat a la vessant del Puig d’Olorda. La masia rep indistintivament els noms de Can Cuiàs i de Can Cuyàs, aquest últim, segurament, fruit de la castellanització del nom.

Descripció

Casa pairal avui dia formada per diversos cossos de recent construcció annexats a l’edifici primitiu. La planta és rectangular amb dos pisos i coberta a dues aigües asimètriques. A la façana principal hi ha una porta d’arc de mig punt adovellat amb petites finestres als costats. Al pis superior hi ha finestres quadrangulars amb l’ampit realçat. En una d’elles, just la que es troba sobre la porta, apareix en el seu llinda la inscripció “Ramon Cuiàs, 1647”. D’altra banda, la masia també presenta al seu voltant un recinte tancat amb paret d’obra (avui dia molt deteriorat) que conserva la porta d’entrada al conjunt. Aquesta té un arc lleugerament rebaixat amb una petita teulada a dues aigües a mode de cornisa de protecció. Dins el recinte es por trobar un pou que conserva el sistema de bombeig de l’aigua amb palanca.

La restauració que es féu a finals del segle XX, com a escola de golf, únicament va restaurar aquelles parts de l’edifici que quedarien a l’abast públic, mentre que les que fossin d’accés restringit no van ser restaurades.

Història

En l’actualitat la única dada veraç que es té dels orígens de la masia prové de la llinda d’una de les finestres del pis superior, que indicaria que la construcció de l’edifici, com a molt tard, és del 1647. Als anys 90 del segle XX, la masia va ser ocupada en règim de lloguer per una empresa que instal·là una escola de golf, prèvia restauració del conjunt.

La masia és una construcció típica de la Catalunya rural amb edificis aïllats vinculats a l’explotació agrícola, ramadera i forestal. Els materials emprats en la seva construcció varien en funció de l’època. Així doncs, mentre que a l’Edat Mitjana les parets es feien amb pedres unides amb fang, més endavant aquesta tècnica fou substituïda per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable i el primer metre i mig d’alçada sol ser de pedra. La façana principal tendeix a inclinar-se cap al sud i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada i les posteriors són fetes amb llinda. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana. El teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

La distribució més típica d’aquestes construccions rurals dividia l’espai en dos pisos. En el primer pis (planta baixa) es reservava per les feines pròpies del camp, mentre que el segon pis era utilitzat com a habitatge . Si la casa disposava d’un tercer pis, aquest era utilitzat com a graner. Els animals, d’altra banda, podien viure o bé al primer pis o en un estable independent.

Entorn

Explotació agrícola de secà cultiu de garrofers, ametllers i oliveres i bosc.

Curiositat

La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat com a espai lúdic i restaurant. L’any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat.

Fonts

  • AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p.
  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals.
  • ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals.
  • CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78.
  • DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
  • DESCOBRIR CATALUNYA. "Collserola. El secret més ben guardat". Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103
  • ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
  • FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p.
  • GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33.
  • PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p.
  • RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
  • SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89.
  • SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.

Enllaços d'interès:

Llistat punts d'interès

Inici de Rutes per Collserola

Salta a la part superior